La presència de la mort al segle XXI per mor del covid-19 ha generat sentiments de descontrol de la vida. Se la considera la gran enemiga de la humanitat quan la seva veritat és la de companya de la vida en el de la transcendència humana. Morir no és un càstig, el perquè està en la forma de morir manipulant-la. La mort és la companya de viatge en el curs de la vida per no desviar-se del camí que porta a la vida eterna. La humanitat es mou en dos jardins, el primer terrenal i el segon celestial i la mort és el pas de l’un a l’altre, amb la possibilitat d’un mal us de la llibertat de perdre la felicitat del jardí celestial. A quest pensament el desenvolupo per la meva condició de cristià. El missatge bíblic és molt clar. La humanitat va menjar fruita de l’arbre del mal, és a dir va creure´s que era deu, adonant-se tot seguit de la seva nuesa, que era humanitat amb la mort com punt final. Però desprès del pecat, la bíblia ens parla que la humanitat continua sent transcendent. Una dona va fer obrir els ulls de la veritat humana terrenal i una altra dona li obriria la porta del jardí celestial perquè seria mare del Fill de Déu fet home. El fill de Maria moriria crucificat obrint amb la seva mort humana la porta celestial a la humanitat pecadora. I en aquest procés de la història de la humanitat la manipulació de la mort palesaria dos objectius. a) el de companya que obre la porta de l’eternitat i b) el de manipulada condemnant a mort. I en aquest segon concepte descobrim que el condemnat a mort injustament no perd la seva dignitat i qui sí la perd és el que condemna. Provocar la mort avançant-se al curs natural té dues lectures: 1.- assassinat (els morts en guerra i condemnats han estat assassinats). 2.- suïcidi. El suïcidi pot palesar dues formes: 1.- un crim auto-provocat i 2.- una ofrena voluntària a Déu per entendre que ha complert el curs de la seva vida. En aquest segon punt es compleix la idea de morir per viure. Des de la teologia cristiana no es pot descartar que un criminal es pugui salvar, perquè el fet de morir pot, gràcies a la redempció, produir efectes de penediment demanant perdó. La justícia de Déu no és com la dels homes perquè el poder de l’amor és infinit i acceptar morir injustament per culpa de la justícia humana en els últims instants de la vida es pot sentir el poder de l’amor diví. Posar en dubte la dignitat humana és el greu pecat dels poders humans reguladors de la convivència. Curiosament, Sampedro, autor del llibre CARTAS DES DEL INFIERNO, demanava a les autoritats religioses i polítiques que no castiguessin a la persona que l’ajudes a beure el verí que el faria morir, perquè la mort li obria la porta de la llibertat. I dos apunts més. L’hinduisme creu en continuades reencarnacions fins assolir el nirvana, la felicitat eterna i els cristianisme ens parla del Purgatori per acabar de complir la penitència del perdó diví.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada