La imatge d’Espanya, que tinc gravada en el meu cervell per les pinzellades de la política, de la justícia, de les forces d’ordre públic, de la premsa, dels comportaments populars tan dispars i també de la religió, és la imatge del despropòsit històric. Pot la Constitució espanyola ser pedagogia de la veritat i llibertat dels pobles? Francament ho hauria de ser quan l’article 1 de la Constitució diu que “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l’estat”. Amb quin dret les autoritats poden enviar la policia “a por ellos” quan l’article 14 afirma “que els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaler cap discriminació...” i quan el 15 reafirma que “tothom té dret a la vida i a la integritat, SENSE QUE EN CAP CAS, ningú no pugui ser sotmès a tortura...”. I la segona part de la pregunta, han de negar-se a actuar les forces d’ordre davant una il·legalitat? Cometre una il·legalitat, sigui qui sigui, poder o súbdit, és sempre una indignitat i un greuge contra la humanitat i contra natura. El meu dubtar de la Constitució es deu a la manera com se la manipula. En relació al procés contra Catalunya que hi té a veure la Constitució? Encara que sembli una incongruència, molt. Els catalans que tenen dret d’opinió per avançar en la història són sobirans per llei i les autoritats han d’escolar, no provocar-los com feren omplint Catalunya de policies i malversant l’economia, malversació que hipòcritament adjudiquen als polítics catalans. La història, encara que lentament, sempre fa justícia. I quina és la imatge, avui, d’Espanya al món? Fa pocs dies la tele mostrava com els indis, crec que de Mèxic, enderrocaven una estàtua d’un conqueridor espanyol, torturador. Un altre exemple, una jutgesa argentina portava a judici un ex-ministre espanyol. Segles d’història han deixat una taca-record inesborrable al segle XXI. Pot la Constitució espanyola reconstruir la imatge? Amb opinions com la d’un ex-ministre espanyol sobre mortalitat dels dits conqueridors, que només havien estat quatre morts, quan foren milions, poc s’ajuda i més quan la filosofia de la Constitució afirma la voluntat de promoure l’amistat entre tots els pobles de la terra. No entenc com aquesta persona és autoritat europea. La llista de causes contra la imatge d’Espanya provocada per polítics espanyols cada dia és més llarga. Sincerament em preocupa la imatge d’Espanya opressora, m’agradaria més constructora. És exercici racional de llibertat. I la base d’aquest exercici té un nom: amor. I parlo en termes humans des de la meva opció religiosa. Amor de respecte mutu entre persones. Estimar no és sexe, que també pot ser amor, però el seu objectiu és la pau universal. Dissortadament la política no estima. Demostració: les persones que demanen pau i llibertat i la política els oblida deixant que s’ofeguin. L’estat espanyol també és culpable incomplint la Constitució. Soc conscient de la duresa de les meves paraules. Només una observació: llegim-la atentament amb sentit democràtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada