La llibertat, que em fa independent, és inherent a la meva naturalesa humana amb projecció de transcendència. I aquesta llibertat, la política intenta manipular-la, negant-li el dret a ser. La transcendència o intranscendència d’una persona defineix la qualitat humana i acusa a la política quan la llei li serveix per mirar-se el melic. No podem oblidar que una llei sempre és un producte humà. I el poder legislatiu està constituït per éssers humans, diferents per les idees i les passions amb el dret a equivocar-se que li dona la llibertat. Malauradament els parlamentaris del Congrés i del Senat espanyols, per experiència segueixen la norma que la veritat que justifica una llei no és la dignitat humana sinó el que jo penso ha de ser norma per a tothom. És la deducció que en faig de les sessions parlamentàries dels polítics de la pell de brau. Francament seguir una sessió del Congrés fa palès que la democràcia no s’hi practica, sincerament no la volen, quan s’escolten desqualificacions insultants dels parlamentaris que no són de la seva corda. Fent us de la llibertat no accepten que la llibertat de l’altre pot ser tant o més viable que la seva. El greuge no respecta l’autoritat legalment constituïda. En el Congrés espanyol, al menys quan jo l’he seguit, que ja és mala sort, m’ha portat a la idea que en tinc. És lamentable, que en uns països que es creuen en gran manera avançats, els espais de diàleg dels polítics, Congrés i Parlament, siguin tot el contrari en les nacions més civilitzades. On el diner ha esdevingut el gran poder, la humanitat s’ha depauperat econòmicament, cívicament, socialment i el que és pitjor humanament. El meu caminar buscant una llum d’esperança n’ha descoberta una, que m’ha refermat la meva confiança, una llum que la gran civilització apaga però, malgrat tot continua encesa. Una llum del sud, de sud Àfrica i sud Amèrica. L’africana porta el nom d’UBUNTU i l’americana SUMAK KAWSAY i les dues es poden sintetitzar en dues frases, “jo soc perquè tu ets” i “bon viure”. Dues personalitats africanes foren protagonistes, Desmond Tutu, bisbe premi Nobel i Nelson Mandela. I els creadors sud americans foren indis que practicaven el “viure amb menys per viure millor”. Curiosament és la filosofia basada en l’evangeli que defensa el Papa Francesc. Gràcies Cristianisme i Justícia. Cada hora de la meva existència tinc més clar que la solució d’una verdadera convivència depèn de la qualitat humana de cada individu. La meva qualitat humana m’exigeix respecte i defensa als meus orígens que em fan català. I és la meva catalanitat que té el deure de viure en dignitat que obliga a defensar els drets del meu poble per naturalesa, per història, per política i també per religió. Vivint en un estat que ho és per llei política, no per llei humana, la meva conducta serà respectuosa amb les seves lleis i autoritats sense renunciar a la meva identitat catalana, amb el ben entès que tinc tot el dret de pensar diferent quan l’estat que em sotmet perjudica i anul·la els drets de la meva persona. Malgrat que la llei de l’estat que em fa seu em diu que no, jo viuré la meva independència perquè l’horitzó de llibertat del meu poble cada dia avança amb la bandera de les quatre barres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada