LA POLÍTICA EN QUE ES PERD LA DIGNITAT ÉS UN CRIM CONTRA LA HUMANITAT

 Matar a una persona, siguin quines siguin les seves idees, sempre és un crim i dissortadament en política esdevé norma massa sovint. Traspassat el dictador i essent ministre Martin Villa, el dia 3 de març de 1976 foren assassinades a Vitòria unes persones que demanaven llibertat i justícia. La democràcia espanyola va concedí l’amnistia protegint d’aquesta manera als continuadors de la dictadura sota pell d’ovella. Quaranta anys desprès dels crims una jutge argentina ha aconseguit portar el ministre a la justícia internacional. I la vergonya democràtica espanyola torna a donar la cara, quan quatre ex-presidents de l’estat democràtic espanyol es presenten avaladors del ministre. Jo em pregunto, amb l’amnistia, els crims deixen de ser crims? Per altra banda quatre ex-presidents que no han aconseguit una convivència pacífica a l’estat espanyol, malgrat es vantin de la seva tasca, ho confirmen amb el seu aval. Malauradament  la seva vida post-política no és cap model de dignitat humana per a cap dels quatre. Quan per solucionar un problema polític i social, els governants no tenen cap altra solució, que la de les armes amb resultat de morts, vol dir que no compleixen els seus deures constitucionals i allò que és pitjor que no tenen cap respecte a la dignitat humana. Quan els ciutadans es manifesten, la primera obligació de les autoritats és escoltar i parlar, no la força de les armes. Fer el contrari és perdre la dignitat humana i manifestar incapacitat de governar. M’he preguntat moltes vegades, perquè existeix la rebel·lió ciutadana? I no trobo, repassant la història, altre resposta que és una autodefensa contra les injustícies del poder que aquest ha aconseguit  convertir en un comportament incivil de massa ciutadans. Les rebel·lions ciutadanes, les criminals també, són el resultat de polítiques inhumanes de mils d’anys d’història. Una ciutadania cada dia més culta vol recuperar la dignitat humana i el gran poder no li deixa. Senzillament el mal està en creure que els càrrecs donen dignitat, quan la dignitat és clarament una qualitat humana que es demostra amb fets i paraules. Els crims dels grans poders són els causants dels mals socials que pateixen els ciutadans del segle XXI.