LA LLIBERTAT DELS POBLES

 

Negar la llibertat dels pobles és conseqüència de prohibir-la a les persones. Els pobles com les persones, amb la llibertat, gaudeixen del dret a equivocar-se. I com en les persones quan es descobreix l’error, la solució està en la paraula, diàleg. “Parlant, la gent s’entén” reconeix la dita catalana. El que el poble ha sintetitzat, la política encara no ho ha descobert. Sap dir paraules, però paraules que no parlen. El resultat aboca a la mentida, origen dels mals entesos acabant en baralles i massa sovint en crims. La paraula esdevé símbol de la injustícia. I la injustícia porta a l’esclavatge. També al segle XXI una gran part de la humanitat viu esclava. I molts pobles són esclaus condemnats a morir. Negar la llibertat per manipular la mort. I la humanitat no gaudeix d’un model de convivència de dignitat. Hi ha pobles que ho sembla que conviuen, però només ho sembla, perquè massa ciutadans no coneixen la felicitat, només la misèria. I els pobles que gaudeixen d’una suposada llibertat, el poder els hi barra el pas amb la força d’una  llei que argumenta amb les armes. I la convivència només té un futur, morir. No s’ha de ser massa intel·ligent per adonar-se’n, llegint els mitjans de comunicació, te n’assabentes. I la política s’omple la boca de pobles lliures. Massa pobles no són lliures perquè hi ha governs que expulsen ciutadans per raons polítiques i econòmiques i n’hi ha d’altres que per les mateixes raons neguen l’entrada als expulsats. Però aquells que aparentment conviuen pacíficament no tenen cura dels seus ciutadans que pateixen problemes de subsistència. Quina és la convivència dels EEUU, i la del Brasil, i la de Rússia i no anem massa lluny, i la d’Espanya? Cada dia hi ha més ciutadans sense sostre. Perquè senzillament la política i el gran poder econòmic els han fet fora de la feina. Es renten les mans de la seva incompetència donant la culpa a la manca de treball. Tota una gran hipocresia. De diners, n’hi ha, però no en gaudeix tothom que hi té dret. No cal anomenar els culpables, són prou coneguts. El poder del diner en poques mans perverteix la convivència i la política, l’encarregada per la natura, de regular els bens de la terra s’ha convertit en la manipuladora de la riquesa. N’hi ha prou fent una ullada a polítics, també a la pell de brau, que s’han convertit en milionaris. Són prou coneguts, no cal citar noms. És urgent que la política compleixi els seus deures de promoure una convivència digna dels seus ciutadans i que procuri que els ciutadans gaudeixin de mitjans per assolir els seus objectius personals i socials. És impossible una convivència pacífica sense una verdadera llibertat de les persones i dels pobles. Tot ha de començar que sense diferències totes les persones siguin veritablement dignes. I La dignitat no la dona cap poder.