AD PEDEM LITTERAE

Al peu de la lletra

Poemari de Joan Gimeno Conesa, vaixell que navega ferm per les aigües de la vida com s’intueix en el títol en llatí i en català. La fidelitat defineix la coherència d’una filosofia poètica o d’una poesia filosòfica que es contempla en el desig d’entendre la veritat i la certesa de ser veritat. Una veritat humana amb les fragàncies de la natura. AD PEDEM LITTERAE és intencionalitat, dirigir-se a.. i AL PEU DE LA LLETRA és seguretat en la idea. Joan Gimeno es passeja convençut i feliç pel jardí de les emocions regat per les idees. Veritat i passió li creen circumstàncies que emmarquen la seva veritat trobant-se sovint amb idees diferents però dialogant. El poema XXXVII ens defineix el poeta en la seva funció creativa: ”En un intent inútil / de fer brostar aquell camp / d’un temps, el meu, /que em ,van donar per viure,/ vaig esmerçar esforços vans / a sembrar un gra que mai no va  florir.” Expressa una sensació d’inutilitat, que en realitat, com es deduix en la continuació del poema, es tracta d’un excel·lent treballador amb humilitat. “Així va ser com, entossudit i orb, / perdent el temps aquell que em pertocava,/ vaig seguir, llaurador absurdament tenaç,/ traçant solc a solc fins arribar a la closa”. La feina s’ha de fer. Tot el poemari és una baralla entre el jo creatiu i les circumstàncies qualitativament diverses, volgudes o tolerades però sempre dignificades. El passeig per la natura i la història li descobreix aquella centralitat humana en versió poètica que fa obrir els ulls i entre que el jo sense l’altre i la incidència de l’espai i del temps no és el jo que el desig ha desvetllat. El poema V des de l’emotivitat relacional ens explica com ha de ser la relació amb la globalitat. ”Era tan ardent! / Però tan generosa! / Li vaig implorar / imperativament / i en singular:/Gaudeix-me. / In ella em respongué / amb un plural rotund:/ Gaudim-nos”. Saber gaudir en i amb la comprensió dels altres porta al goig de la vida malgrat és un goig temporal que li diu el sentit a la mort, com ho manifesten aquestes paraules: ”Fa, que convisc amb la mort des de nou mesos abans del dia en que vaig néixer”. Els grans conceptes de la història humana els contempla en un marc amb mirada oberta, lo que la vida i la mort són, pedagogs del jo de cada persona. AD PEDEM LITTERAE és una filosofia poètica de l’existència humana valorada des d’un intel·ligent exercici de la llibertat. Un poemari pedagog que modela la imatge personal en el marc universal de la humanitat.