La filosofia comunista en la política espanyola és símbol de maldat. En l’actualitat Rússia que té de comunista? La seva història. Un professor meu, sacerdot, en els meus anys d’estudiant religiós, anys 40 del segle passat, ens va dir que la història estaria en deute amb el comunisme. No fa massa dies que un intel·lectual famós va afirmar que els polítics haurien de llegir EL CAPITAL, de March. Estic totalment d’acord amb ells. I encara més, penso que està més a prop de l’evangeli la filosofia comunista que la filosofia capitalista. Per què l’estat espanyol tem a Rússia? Per la crueltat de Stalin? Rússia és criminal pels morts comesos en la seva implantació i les morts de la política de Franco post victoriam, què denuncien? Santedat? Quina credibilitat té un estat que persegueix independentistes amb la suposició que rebrien ajut rus i no condemna el franquisme? Dialogar amb un contrari és un dret natural i és una injustícia condemnar el dialogant que no ha provocat cap desordre públic. El desordre públic l’ha provocat l’acusador, que sense diàleg ha sancionat. Tot un procediment contra natura i que la llei no empara si no es manipula. No acuso als guàrdia civils, acuso a qui els hi donà el mandat. I dintre meu un pensament de revenja m’ha fet pensar. I tot seguit, el meu cor ha exclamat, pobra Espanya!. Dono tota la raó al pensador Harari quan afirma que manca saviesa política. La saviesa no són els coneixements sinó la manera d’entendre’ls i portar-ho a la pràctica. Quan hi ha un dubte allò que cal fer de bon antuvi, és dialogar. I no s’ha fet. I acuso a l’estat perquè no compleix els deures que la Constitució recomana. Davant de la situació actual, em pregunto, de que han servit i serveixen els anys de democràcia a l’estat espanyol? Els problemes polítics dictatorials no se solucionen traient les restes del dictador del “Valle de los caídos” sinó complint el mandat democràtic de la gent, que no s’ha complert. Diguin el que diguin els polítics espanyols la democràcia espanyola encara es mou entre les beceroles. Una proba l’acusació d’intel·ligència de Puigdemont amb Rússia. Dissortadament la egolatria hispànica no té remei, i li urgeix tenir-ne. D’errades ningú n’està lliure, però hi cal saviesa en el coneixement i tractament del problema. Francament la valoració de la història deixarà molt a desitjar per la negativitat. La part més positiva portarà Catalunya a ser lliure. Coneix l’estat espanyol quines són les relacions de la llibertat? El coneixement que en tinc del seu ADN em diu que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada