Adam Smith obre el camí quan diu: ”La propensió a venerar els rics i a menysprear els pobres és la causa més gran i universal de la corrupció”. I quin és l’efecte de la corrupció? David Fernàndez en l’article 990.000, publicat en l’ARA del 17 d’octubre de 2020, ens ho deixa prou clar amb l’exemple de casa nostra. 1.800.000 catalans, 23% de la població, viu en risc de pobresa. 990.000 en pobresa severa, i el covid-19 l’ha augmentat amb 93.000. Una ullada a tota la humanitat, encara ens esgarrifaria més. I la carta del Papa Francesc, FRATELLI TUTTI, ha posat més al descobert la nafra. I David Fernàndez ho deixa molt clar: “No volem una nova normalitat, ens cal una nova societat”. I en les primeres de canvi, alguns polítics han acusat al Papa de comunista. Sortosament la filosofia més raonada ens la dona l’evangeli. I la més odiada. Si fem una ullada a la política democràtica del segle XXI descobrirem la manipulació, fruit del menys-preu de la persona, de la humanitat. Dues dades de l’estat espanyol. En 10 anys s’han desnonat 267.000 famílies mentre 23.000 milionaris de l’estat han augmentat, des del primer estat d’alarma fins al més de juny, en 19.200 milions la seva riquesa. I a nivell mundial el clam demanant auxili és multimilionari i els grans polítics protectors de la humanitat quan una embarcació plena de persones navega demanant ajuda, miren cap a una altra banda quan el navegants moren ofegats. I encara més, el gran negoci de les armes entre nacions dictatorials i democràtiques, unes comprant i altres fent negoci. Quin és el resultat d’aquesta política manipuladora i negociant? La vulnerabilitat de la gran majoria de la humanitat. I em pregunto, de què serveix la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats democratitzadors signats, per exemple, a Europa? De que serveixen les trobades de Davos? De cara a una nova societat, avui, només hi ha una medecina, encara que sembli una mofa, el missatge de la covid-19, que el gran capital ja ha manipulat a favor seu. Una reflexió que agafa forma: cal mirar enrere i viure més dels fruits del cam. Cal reivindicar el treball humà del pagès, dels petits industrials i comerciants, i la veu del poble que demana dignitat. Són els vulnerables els que pensen en els altres i no com els vulneradors que també, però per apoderar-se dels bens dels altres. La realitat del vulnerable, i vulnerables ho podem ser tots, demana la voluntat de tenir cura de les persones. És aquest tenir cura, la base de la política dels grans estats? Els avenços socials són veritat avenços? Fa més de quaranta anys que es coneix els perills dels sistemes d’energia? I avui tot són preses pels cotxes elèctrics. La imatge social és molt clara: els avenços han fet més rics als rics i als pobres més pobres. Quin bé aporta a la humanitat un cotxe de 30.000 €? I les preguntes ocupen llibres sencers. L’autèntic progrés és aquell que beneficia a tota la humanitat, no només a uns pocs. Cal pensar en el principi fonamental de la filosofia de la convivència, el tenir cura, que cada persona tingui cura de l’altre i que la política tingui cura de tots els ciutadans. Mentre en el món hi hagi un sense sostre, la política serà injusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada