La constitució de l’ésser humà, intel·ligent, racional i dotat de llibertat, cal tenir present que és bàsic i superior a les lleis humanes, el dret a la vida. I vida són els desitjos, les passions, els pensaments, les idees, les manifestacions, les accions i la seva organització individual i social. Al·lucino en el procés contra Catalunya per la manca de respecte dels poders polítics i judicials a la seva pròpia persona. Un polític, quan actua, no pot oblidar la seva dignitat, com tampoc un jutge o un policia. És veritat que per mor de la seva llibertat poden equivocar-se, però l’error, si el cometen, tenen el deure d’esmenar-lo. I davant d’una sentència, fins i tot ja dictada, si és criticada per persones íntegres, el deure demana seure i dialogar per arribar a la veritat. I francament el judici del procés m’al·lucinava massa sovint. Em creava un rosec incòmode, el fet de prohibir la presentació de documents gràfics contraris a l’acusació. L’actuació policial contra les persones indefenses acusava la violència policial i als qui els hi havia ordenat. Al·lucinava quan el President del govern palesava la seva ignorància quan havia oblidat els deures que li imposava la Constitució. Al·lucinava quan membres del Tribunal palesaven indiferència com si estiguessin al marge del que es jutjava. Al·lucinava quan el president tallava als advocats sense permetre acabar la seva argumentació. Al·lucinava amb el nombre de policies actuant de testimonis. Però del procés i de fora del procés al·lucinava per la incapacitat d’anàlisi del com i del perquè actuaven els processats i la seva gent. L’anàlisi manipulada de l’actuació de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart damunt un cotxe de la policia és de jutjat de guàrdia perquè les seves paraules que s’escoltaven perfectament per la TV demanaven a la gent ordre i conductes pacífiques. Al·lucino quan m’assabento que membres del Tribunal tenen acabat el seu mandat i continuen tan tranquils, quan són els primers que haurien de complir la llei. Al·lucino quan el Tribunal dona més valor a l’acusació d’un partit d’ultra dreta que a la defensa d’un advocat o advocada especialista en lleis. Al·lucino quan m’adono del tracte inhumà dels acusats en els trasllats de la presó al Tribunal. És al·lucinant escoltar que se’ls priva de privilegis legals perquè no donen signes d’esmena de les seves idees, com si tenir idees fos un crim. La justícia europea ha demostrat a l’espanyola les diferències legals i d’actuació i l’espanyola com si sentís ploure. Un fet tan fonamental com l’estudi i l’anàlisi dels fets té molt a desitjar, porta a desconfiar de la justícia i de la política. Són massa les circumstàncies negatives i les diferències legals sotmeses només al poder de la força de la llei que, honestament, la naturalesa humana pot manipular perquè humanes són les autoritats polítiques i legals. Pedagògicament l’exercici del poder polític i legal a la pell de brau difícilment mereix un aprovat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada