DEFENSAR SER INDEPENDENT ÉS UN DRET

 

Tinc el dret de ser independent en un model democràtic que ha escollit una monarquia parlamentària. Els models polítics dels pobles la història ens demostra que són canviants. Una monarquia com l’espanyola, malgrat ho digui la Constitució, no és democràtica. Les persones lliures que pensen, poden programar models de convivència. La qualitat de pensament és fonamental per a un procés progressista. La  independència es basa en la llibertat de pensament. I una condició indispensable rau en el deure de respectar les diferències ideològiques, començant pel respecte a qui et dirigeix la paraula. Fins l’insultador pot adonar-se de la seva poca dignitat si l’insultat l’acomiada amb un somriure. El no bisbe Casaldàliga va patir cinc atemptats. He llegit que el darrer, el somriure del bisbe va desarmar el sicari que passà de llarg sense complir la comanda criminal. La qualitat d’una persona digna és la força més potent d’una con vivència en pau. La dignitat d’una persona pot defensar la seva idea que creu veritat dialogant amb la que li comenta que està equivocada. El diàleg entre persones dignes sempre arriba a un consens. Raimon Panikkar afirmava que el consens no significa renunciar a les pròpies idees sinó saber viure en pau amb les diferències. Personalment soc una persona creient i respecto molt a amics i amigues que no ho són. Com també ho soc d’altres que són unionistes i podem parlar amicalment sense problemes. És l’exercici de la democràcia, encara que la convivència democràtica actual la respecto però no ha assolit la seva veritat absoluta perquè mentre el mon sigui mon sempre estarà en procés de millora. La veritat de la llibertat integrada en la definició de ser humà ha col·locat la humanitat en un procés de diàleg i debat per raó d’entendre la veritat personal. La realitat que la meva veritat no sigui la teva obliga als humans, homes i dones, a relacionar-se si volen formar una comunitat. Dissortadament el problema s’agreuja quan la llibertat es manipula i la veritat individual s’accepta com absoluta. És la problemàtica que creen els partits polítics. La demostració ens la palesa el mapa polític mundial. I la conseqüència, la major part de la en la pobresa i la misèria. La greu injustícia de la història, que al segle XXI hauria de ser impensable. I en aquest mon, quin paper hi juga la independència? Ser víctima de lleis uniformadores, irrespectuoses amb els drets dels ciutadans, negant-los als més per fer-se’ls propis uns pocs. El domini del concepte que la llibertat deshereta moltes persones de la dignitat reduint-les a categoria d’irracionalitat. Segons uns pocs no totes les persones tenen dret a pensar. És nega en la pràctica la racionalitat, la intel·ligència d’un gran nombre de persones. Aquesta és la realitat, però qui l’ha  imposada oblida el poder de la natura, que en ple segle XXI està avisant de la injusta política imperant. La covid-19 és un dels avisadors, no l’únic. L’exemple de convivència de dignitat humana de gent senzilla i humil està marcant el camí. Amb les seves obres defensen la llibertat dels  més humils i maltractats per la política, l’economia i dissortadament, també per elements religiosos. Estic convençut que les persones  dignes desmuntaran el poder que ha portat la humanitat a la injustícia actual.