Tu ets rei, li va preguntar Pons Pilat. Tu ho has dit, jo soc rei. I la resposta, sentència de morir crucificat. Pilat no va entendre de quina reialesa li parlava Jesucrist. Tampoc l’entenen, ni volen, els polítics del segle XXI. Pilat el condemnà perquè va entendre que era rei dels jueus, quan Jesús li respongué que era rei de tota la humanitat. Crucificant el rei d’un poble, Pons Pilat sembrà la llavor de la discòrdia entre tots els pobles de la terra. Llavor que continua fructificant als nostres dies. Davant del món, Crist és un rei sense sentit, perquè la seva reialesa no és política, és religiosa, més important que la política. Els polítics no entenen que han de sacrificar-se pel benestar dels seus súbdits, el poder per a ells és una font d’enriquiment personal i Crist parla de benaurats els pobres d’esperit. Són aquells ciutadans que no posen en la riquesa la seva felicitat sinó que la tenen com un servei a la humanitat per viure en pau. Com és el regne de Crist? Ho diu clarament, quan donàveu de menjar a un pobre, me’l donàveu a mi; quan vestíeu a qui tenia fred, em vestíeu a mi; quan medicàveu a un malalt, em medicàveu a mi; quan visitàveu un pres a la presó, em visitàveu a mi. Aquests han guanyat la pau verdadera. Tenen cura els polítics actual de les persones sense recursos per a una vida digna? La resposta ens la dona la situació de pobresa de la major part de la humanitat. Crist va morir crucificat per salvar a tot el món, els polítics actuals volen figurar com salvadors des del poder polític i econòmic i es giren d’esquena al poder religiós. Crist, rei dels jueus, com es llegia escrit en el pal de la creu, sent jueu moria per salvar tot el món. Els reis del món viuen per ser poderosos i assegurar la seva felicitat basada en la riquesa. Crist, responia, que no tenia on reclinar el cap. I sabia que era rei. La seva llei és una llei d’amor, que si de veritat existeix, no se’n necessita cap altra. El poder dels polítics actuals es fonamenta en el poder de les armes, i en el món no es viu una pau verdadera, benestar de les persones. Quin és el tron avui de les grans potències, EEUU d’Amèrica, Rússia, Xina, Brasil, Països Àrabs, Europa? L’egoisme del poder recolzat per una economia que no compleix el seu objectiu de ser. El món actual continua crucificant la llei de l’amor apartant-se de Déu, substituint-lo pel diner. I així va el món. I el clam de la natura i la història des de sempre reclama la dignitat dels humans que sense Déu no assoliran la verdadera felicitat del Regne celestial, meta final del regne terrenal. Als poders humans els hi continua faltant saber patir pel be de tothom. Es neguen a portar la seva creu. No són redemptors, són manipuladors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada