LA POLÍTICA JUGA AMB LA CONVIVÈNCIA GLOBAL DE LA HUMANITAT

 

Agermanar els set mil milions de persones del planeta terra no és una tasca fàcil, tot el contrari, perquè més aviat es presenta impossible. La formació de diferents col·lectivitats hauria de facilitar la bona entesa. Però la realitat no és la germanor. Els egoismes personals prefereixen el descontrol. Emparats en la llibertat es justifica l’odi factor diferenciador. El pensament no uneix, separa, perquè es te la veritat i no es dialoga, no hi ha diferències. Es nega el dret a la diferència i per tant a pensar. Conclusió de l’odi dominant. La conseqüència és el resultat de la nominació de la responsabilitat de tenir cura de la convivència de la col·lectivitat formada. La humanitat en el temps n’ha constituïdes moltes de col·lectivitats, els pobles de la història. I com entre les persones, també entre els pobles la germanor no ha estat la base de la unió. S’ha creat un concepte d’unitat política. La idea de la direcció és la llei. Però el greuge d’aquesta norma ha esdevingut la violència. No s’acceptava possibilitat de parlar-ne i la resposta era la violència. L’agreujat, que també tenies idees es va defensar amb violència per raó dels seus drets. La resposta de l’agreujat fou considerada delicte i la imposició del responsable de la convivència, norma legal. El pas de l’autodefensa a crim fou qüestió de manipulació cultural. Dissortadament aquest enfocament legalista fou l’oportunitat de la criminalitat. Va aparèixer a la història de la humanitat l’acció criminal com fet d’una convivència on la llei és l’odi legalitzat. I feta la llei, feta la trampa. Massa sovint en la història de la humanitat la política d’alguns governs ha estat germana de la política dels criminals. Governs que han comés d’acord amb la seva llei autèntics crims. També en el segle XXI. No és necessari citar noms, n’hi ha prou de parar atenció en la classe pobre de la humanitat i en la defensa d’alguns mandataris que fan dels seus càrrecs. No és una novetat, sinó una herència, que la classe política juga amb la convivència global de la humanitat. Malgrat aquest joc en els pobles de la humanitat, força persones pensen, també persones polítiques, i en l’horitzó de la història s’hi endevinen llums d’esperança. I en aquest horitzó la natura s’ha agermanat amb la humanitat i del bell mig del desgavell ha eixit la dalla de la mort acusant el fet d’haver apartat de la convivència la força de l’amor atorgant-la a l’odi. I la humanitat i, molt la classe dirigent, s’ha espaordit. I la por ha encès llum d’esperança. La política s’ha adonat de la irracionalitat del seu joc escoltant la cultura i la sanitat. El món del pensament i de la salut. Les grans llumeneres, apagades per l’economia dominant la política, que redrecen el camí de la convivència. I és important, en aquest redreçament hi juguen fort les escoles i la gent gran. Si la política aprèn les lliçons una nova època portarà la pau i el benestar. En cas contrari, el camí vers la fi de la història  portarà la humanitat a la meta de l’arribada de la fi del món.