Els enfrontaments política religió palesen al llarg de la història una lluita entre diferències humanes dominades més pel desig que per la paraula. L’arrel del problema sempre és el sofisticat egoisme humà. I és molt trist que a ple segle XXI les diferències ideològiques siguin factors manipuladors de convivències. La pau mundial reclama amb insistència intel·ligència en el diàleg, bàsic per assolir consens. I massa sovint la racionalitat s’amaga a l’hora de descobrir la veritat. En política i religió el factor humà amb totes es seves mancances és protagonista. La llàstima rau en el fet que les mancances no porten al desig intel·ligent sinó a l’egoista. Un esdeveniment religiós celebrat a la Sagrada Família ha estat motiu de controvèrsia. Honestament penso que les autoritats religioses actuaren sota el concepte que Déu és abans que els homes. Però el fill de Déu, Jesucrist, morí crucificat per amor a tota la humanitat. I Crist va contestar als fariseus, doneu a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar. En l’acte de la Sagrada Família hi havia la moneda del Cèsar, en forma de pandèmia. I aparentment no es va complir. O sí. La política, tal vegada, no va complir amb la part humana. Si culturalment, complint les normes, se celebrà l’acte religiós, perquè la política prohibia altres actes culturals, teatre, concerts, etc... Qui va fallar, el poder polític o el poder religiós? Humilment penso que van pecar de manca de tacte els dos. Les imatges dels bisbes i capellans no eren massa exemplars del compliment humà contra la pandèmia en quan a la massificació. I és una condició a tenir en compte. La fe en Deu no és contrària al respecte humà, abans l’exigeix. No és la primera vegada, a casa nostra, que política i religió no s’entenen. I aleshores s’escolten i es llegeixen verdaderes barbaritats contra la religió. Personalment opino que seguint les ensenyances del Papa Francesc l’acte es tenia d’haver suspès i traslladat a una altra data més favorable. El nou Beat, el jove de 19 anys, fa més de vuitanta anys que gaudeix en el palau de Déu, ajornar uns dies la proclamació de la seva santedat, crec que ell des del cel ho aprovava. Va perdonar als que el van assassinar. Estimava a les persones i el respecte és una de les seves formes. Allò que no és acceptable és l’enfrontament sense diàleg. Crec que les autoritats eclesiàstiques haurien d’haver estat un xic més curoses amb la convivència, com també les polítiques. La cultura és segura, repeteixen les entitats culturals i també les religioses. Que es demostri, perquè possiblement també és un bon remei contra la pandèmia. La no intel·ligència la propaga. És el que penso, i estic segur que l’evangeli em dona la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada