La Bíblia, un dels llibres més antics de la humanitat, ens parla en la primera pàgina de com han de ser les relacions humanes amb la natura, relacions que fa milions d’anys que no es compleixen. I la natura acusa. En el primer capítol del Gènesi s’hi llegeix: “Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los: Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel, i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. (-) Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono herba verda per aliment”. Com ha complert la humanitat aquest manament. Senzillament, divinitzant-se, posar-se en lloc de Déu, i destruint la natura. I la natura compleix, es defensa i avisa. I la covid-19 és el darrer i molt seriós, pot ser la fi de la humanitat. És el risc de l’orgull del poder. Yuval Noah Harari, autor del llibre SAPIENS afirma: “Tenim els coneixements científics per superar la covic-19. El que ens falta és saviesa política.” Davant d’aquesta greu mancança ens adverteix quines són les pitjors amenaces: guerra nuclear, col·lapse ecològic i eclosió de tecnologia disruptiva( per exemple, la intel·ligència artificial). I ens diu que el perill més greu no és el virus, sinó “l’odi, la cobdícia i la ignorància”. I a continuació ens recorda que la relació entre els humans ha de ser, “amb compassió, generositat i saviesa”. Si no recordo malament, Yuval Noah Harari, fa pocs dies va publicar un extens article al diari ARA parlant de la culpabilitat humana en l’explosió de la covid-19, culpabilitat que em fa pensar des del començament de la pandèmia. Una de les raons és l’enriquiment desmesurat de milionaris espanyols en el primers set dies de la covid-19. Les medecines seran un pedaç en el temps, però sense un canvi radical en la convivència humana en el que el respecte i la solidaritat siguin llei la humanitat continuarà reduint-se el temps de la seva supervivència. Sense una política que es fonamenti en la benaurança “feliços els pobres d’esperit perquè d’ells és el regne del cel”, col·locant la persona en la centralitat de la política posant el diner en el lloc que li correspon que és el de servei, la convivència humana no serà pacífica. Respecte a les persones, amb la riquesa al servei de tota la humanitat. És el missatge de la covid-19. Recordatori de les paraules de Jesús a un jove ric: “Si vol ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me”. La solució de la convivència està en el compliment del missatge evangèlic, feliços el pobres d’esperit. Són aquelles persones que el diner no és la felicitat sinó un servei al benestar, en el segle XXI, dels set mil milions de ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada