La convivència humana no gaudirà mai de la verdadera pau si la religió i la política no són germanes. I en els nostres dies no ho són. Existeixen diferents models de religió com també de política. I per començar, els religiosos no s’entenen entre ells, com tampoc els polítics. I quina és la raó? No em voldria equivocar, però crec que l’egoisme humà. Actua de dissolvent. L’egoisme humà és auto-destructiu. Destrueix l’altre i de retruc al destructor. Assolir certes conquestes esdevé negatiu. Esfereeix escoltar les paraules d’odi que escupen els egoismes. I encara més, les diferències que els egoismes han creat, que en el fons del fons són les responsables de la criminalitat existent. Esborrona comprovar com la mort és argument de pau per a certs models polítics i al mateix temps és causa d’enriquiments injustos. La negativitat de la veritat manipula la justícia. Per aquesta raó la injustícia esdevé norma de dignitat i llei vestint-la amb honors de justícia. En aquest ambient quines són les relacions entre religió i política? Davant les realitats, senzillament contràries, per no dir enemigues. Un exemple, en la trobada a París per parlar de l’ODS, objectius de desenvolupament sostenible, no hi va ser convidada cap institució religiosa. I no parlem dels religiosos morts a Panamà i del bisbe Romero per l’exèrcit. Al segle XXI, la religiositat és massa oblidada i allò que és pitjor, rebutjada. Però sortosament sorgeixen lluminàries molt alliçonadores. Una lluminària té tot l’aspecte de negativa i no pot ser més positiva, la covid-19. Em diran que no té res de religiosa, personalment penso que no té res de política, i allò que té és poder de fer obrir els ulls de les persones, subjectes religiosos i polítics. No soc cap autoritat ni en política, ni en religió, però la meva fe en porta a pensar en el necessari agermanament entre política i religió. La meva consciència es fonamenta en les paraules de Jesús crucificat: Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan i al bon lladre, avui seràs amb mi al Paradís. Paraules d’un respecte infinit a la persona humana fins i tot en la maldat. La força de la dignitat humana és extraordinària. Si les autoritats polítiques la respectessin, com Jesús, existiria la criminalitat? Serien necessàries les presons? La meva fe amb les seves imperfeccions em diu que dintre les meves possibilitats he de treballar perquè religió i política compleixin els seus objectius que són complementaris. La política té el deure de la cultura física i psíquica de l’ésser humà i la religió també la psíquica a nivell de transcendència, la formació de l’esperit. Ni política, ni religió poden oblidar la persona en la seva integritat. La persona és la imatge de Déu. I aquesta imatge és matèria i esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada