ÉS POSSIBLE UNA CONVIVÈNCIA MUNDIAL DEMOCRÀTICA?

 

La possibilitat d’un futur millor sempre és una esperança i un desig però s’enfronta a un gran problema, l’exercici de la llibertat. L’objectiu de la humanitat, una convivència global en pau. Però la humanitat està dividida i enfrontada en la concepció, fruit dels desitjos egoistes. No existeix una filosofia universal que alliçoni com cal valorar el fet de ser diferent. Dissortadament les diferències no es valoren com aportacions positives al conjunt, sinó com arguments per apartar-se de l’altre perquè la seva companyia molesta. No es valora la imatge de l’ésser humà des de la realitat artística sinó des del mal gust i sovint des de l’enveja i de l’odi. En tenim  exemples en els parlaments polítics de la democràcia. I quan més importants es creuen, més enemics de la democràcia. Ens ho acaba de demostrar el President dels EE UU d’Amèrica durant el seu mandat i d’una manera molt clara en les eleccions que l’han desbancat. Si la potència més gran, diuen, del món, dona aquests exemples, quina esperança es pot tenir d’una convivència en pau universal. Exemples al marge, existeix una definició  filosòfica de democràcia? I no parlem d’una filosofia o de la seva base científica. Científicament el cos humà és un model d’organització global. Tots els membres i els òrgans al servei de l’existència personal. Si tots estan sans, la salut és un fet. La malaltia és la demostració d’una presència perjudicial. Calen serveis per recuperar la salut. L’ésser humà els té en la intel·ligència, la racionalitat i la passió que orienta. Té la mateixa organització la humanitat? Francament no l’ha tinguda mai. Però el problema s’agreuja més perquè els egoismes impedeixen els coneixements amb els seus perquè i les seves conseqüències. Quina imatge de convivència palesen al segle XXI tots els pobles de la terra? Una imatge de malaltia incurable. Incurable perquè massa egoismes humans viuen millor amb la malaltia social de la majoria. Evidentment, una convivència democràtica mundial està molt lluny per una convivència universal en pau. I alguns es vanten de conviure en democràcia. I quan ho diuen les seves paraules porten odi contra altres. No cal que marxem d’Espanya, ni tampoc de Catalunya. Sense voluntat d’ofendre, les actuacions darreres de les forces d’ordre són arguments democràtics? Els enriquiments de molts polítics, reis, presidents i alts càrrecs són exemple de democràcia o manipulacions de la convivència? Hi ha esperances d’assolir-la en la seva veritat? Mentre el poder necessiti presons per subsistir, no. Mentre existeixi el negoci de les armes, no. Mentre la política no sigui un veritable servei a les persones i sigui una plataforma d’enriquiment, no. Mentre la religió, la política, la cultura, l’economia, la justícia no siguin verdaders pedagogs de ciutadania i convivència, no. Que cal? Senzillament, respecte a la dignitat humana.