CATALUNYA UN POBLE D’ESPANYA?

 

La Constitució Espanyola en el preàmbul ens expressa que un dels seus objectius és “protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.” La “i” és una conjunció que justifica diferències, i en aquest paràgraf s’especifiquen diferències molt significatives.  Espanyols i pobles d’Espanya: penso que l’expressió pobles d’Espanya no és correcta, vol corregir el sentit diferencial pel sentit igualitari. La i ens diu que els espanyols són diferents dels ciutadans dels Pobles d’Espanya i aquesta interpretació la confirma el fet de reconèixer cultures, tradicions, llengües i institucions. Contradiccions com l’esmentada se n’hi llegeixen més en la Constitució Espanyola. Una manera de voler manifestar democràcia  sense perdre el poder de la dictadura. I la política espanyola és molt dictatorial. Més d’un article ens ho demostra. En l’article 1 s’hi llegeix: “Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors de l’ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”. Un estat democràtic de dret i aquest estat reconeix “el pluralisme polític” i dintre del pluralisme, una manifestació és la llibertat de la independència. En l’article 3 es manifesta: ”El castellà és la llengua oficial de l’estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la”. Un dret no és una deure i amb la Constitució a la mà cap autoritat em pot obligar a parlar castellà i una altra raó em diu que tota autoritat ha d’estar preparada per entendre els seus súbdits que tenen un altre idioma. No fer-ho significa no entendre ni la història, ni la natura, ni la convivència. L’article 6 ens parla del perquè dels partits polítics. “Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política.” Com han de complir els objectius esmentats ens ho recorda el paràgraf 2 de l’article 9: “Correspon als poders públics de PROMOURE les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; REMOURE els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i  FACILITAR la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”. L’article distingeix perfectament els ciutadans i els diferents grups a que pertanyen, que són els pobles. En una democràcia, les diferències i dificultats, s’han de valorar amb els tres verbs PROMOURE, REMOURE, FACILITAR i per arribar al consens organitzar un referèndum abans d’activar l’article 155. El govern espanyol en relació amb el procés va fer tot el contrari. I em pregunto qui hauria d’estar a la presó?