EL 2022 SERÀ UN FUTURIBLE O UN PROCÈS DEMOCRÀTIC?

El 2021 s’ha acomiadat entrebancat per contrarietats humanes de difícil agermanament. El funcionament de la humanitat com un cos místic és, de moment, impossible perquè els membres responsables del benestar han esdevingut extremadament egoistes i no tenen cap intenció de canvi. I em refereixo a la política i a l’economia. La política, dominada per l’economia, ha manipulat l’objectiu de la riquesa i al mateix temps destruït forces naturals responsables de produir-ne. La covid-19 que domina tota la humanitat no ha obert els julls dels responsables de l’ordre universal de convivència. La pau és una utopia. Un futur desitjable però amb massa pals a les rodes. Com ha començat el 2022? Amb la inèrcia empobridora del 2021. Les expectatives no són esperançadores. Penso, humilment, que hi ha una greu mancança de saviesa política i social. El procés democràtic, que hi és i avança lentament, pateix massa entrebancs per part de qui defensa que per ser ric tot si val. I avui dia, segle XXI, un 1% de la humanitat acapara la riquesa mundial. És tan greu que s’ha manipulat la covid-19. La política, responsable del benestar social, és tan cega que ha caigut en mans dels dominadors de la riquesa que produeix la terra. I els autèntics treballadors de la terra amb prou feines poden viure’n. I la humanitat viu infectada per productes sanitàriament por recomanables. Quants mils de persones moren cada dia per una deficient i dolenta alimentació? I el 1% mundial es mou en la filosofia que impedir la saviesa de les persones és un bé perquè afavoreix la riquesa dels amos del diner. A Catalunya, el moviment TORNEM A LES ARRELS, és una llum d’esperança encara que lenta però que amb intel·ligència de la bona gent con diu el títol anirà arrelant. El repte del 2022 està en el fet que la saviesa popular esdevingui la verdadera legisladora de la democràcia. Per aquesta raó és necessari que les persones dignes pensin, es manifestin i actuïn. És important que la pagesia treballi les seves arrels. El meu record d’infant dels anys de la guerra civil els pagesos eren responsables de la manutenció de molta gent. Tenien consciència del seu treball i el que suposava per la humanitat. I als nostres dies se’ls hi nega ser-ne conscients. Els fruits de la terra són la solució i qui millor els conrea és la pagesia. Negar aquesta responsabilitat és com si al cos humà se li tallessin les mans. És crea invalidesa i la saviesa del treball es converteix en la manipulació dels amos del diner. Si no volem que el 2022 no sigui un futurible i sí un futur de pau cal assolir que el diner compleixi el seu objectiu actuant de servei social i la política també el compleixi respectant els drets de les persones. Els drets de les persones esperança de la democràcia. I la verdadera democràcia futur de la pau.