LA TORRE DE BABEL UNA UTOPIA HISTÒRICA

 

La globalització, solució del segle XXI, per a una convivència en pau no és res més que la persistència de la Torre de Babel en la continuïtat dels fracassos. La raó és sempre la mateixa, el poder com raó de ser. La lliçó bíblica de la sentència, la història ens demostra que encara no s’ha entès. Més ben dit, s’ha manipulat. Un exemple d’aquesta manipulació ens el fa palès la política espanyola. La unitat no és tal quan es menystenen les diferències. Suprimir la  veritat de les diferències porta a l’eliminació de la totalitat, en aquesta qüestió, de la humanitat. La construcció de la Torre de Babel incomplia el precepte de multipliqueu-vos i pobleu la terra tenint cura de les fauna i de la flora. No era aquest el compliment de la humanitat i la sentència no va fer altra cosa que retornar-los als seus principis. La confusió de llengües fou el resultat de la influència climàtica dels diferents espais habitats. Però en aquesta dispersió els humans no van perdre cap de les seves capacitats naturals, destacant-ne en aquest fet la llibertat regulada per la intel·ligència i la racionalitat. Construir la torre comportava renunciar a ser lliures i a voler ser déus. Una impossibilitat humana que ella mateixa havia de desmuntar. Precisament les diferències són el motor de la història. I massa sovint els humans la distorsionen entenent la unitat com un absolut quan és consens. És impossible unir allò que no és diferent. Però la unitat no és massificació sinó conjunt de diferents cadascun amb la seva identitat. Dissortadament l’estat espanyol dedica tot el seu poder a construir la Torre de Babel Espanyola intentant no dispersar sinó eliminar, negar la identitat dels seus pobles, Euskadi, Galicia, Catalunya, Castella, Andalusia, etc... És l’atac més greu contra natura que cometen els poders polítics i econòmics a nivell còsmic. La unió fa la força, se’m diu per resposta. Però una unitat descontrolada és impotència i fracàs. La història dona la imatge d’una Torre de Babel mancada de maons perquè no té qui els fabriqui. I sense unitats constructores la torre verdadera de la història acaba en un enderroc. Una utopia per una unitat mal entesa.