DISPARAR A MATAR

 

Les armes al servei del poder per demostrar qualitat política al segle XXI matant als que no pensen igual, no defineixen progrés en el procés històric. La mort és la fi de la temporalitat i la clau per obrir la porta de l’eternitat. Convertir la mort en instrument de poder renega del valor de la història que movent-s’ha en la temporalitat es dirigeix a l’eternitat. Ordenar la mort d’altri significa atribuir-se poders que  no es tenen, ni li corresponen. La mort no sempre la causa un tret o una espasa, massa sovint és conseqüència d’una política contra natura. I aquesta política son trets mortals. Una política, afany de poder, no és mai humana exercint poders que no pertoquen. Desitjar l’eternitat és llei de vida i té un procés que comença en el temps. Una persona per càrrecs de poder que tingui neix temporal, és finita, i l’infinit el seu futur, l’ha de guanyar respectant. El dret a la vida no hi ha cap autoritat mundial que el pugui violar. L’homicidi i el suïcidi són finals de vides que per raons de racionalitat poden justificar-se. La mort digna no depèn de lleis humanes, depèn, a vegades, de la dignitat de la persona. Disparar a matar en una manifestació contra una política concreta és sempre un crim, mai una justificació. Com tampoc els manifestants tenen cap dret de causar desordres públics culpables de destrosses, ferides i, a vegades, morts. Una manifestació perd tota la seva qualitat i efectivitat quan les maneres no son pacífiques. Els crits, mentre no insultin, son formes de pau. Un abús d’autoritat pot i ha de ser respost desobeint pacíficament. Una desobediència pacífica no és un insult és fer entendre a l’autoritat que les seves maneres de governar no son humanes perquè la política és un servei a la humanitat no un servir-sen. Hi ha moltes maneres de disparar contra la vida. Una d’elles és posar pals a les rodes a la llengua d’un poble i és gravíssim enviar-hi la policia per comprovar si una escola parla o no la llengua que es prohibeix. És una forma de disparar contra la vida. L’aplicació del 155 contra l’idioma és un greu delicte polític. Es dispara a mort de moltes maneres. La gran culpa contra la pau a ple segle XXI.