Sense ser
especialista en història penso molt en la realitat actual d’Espanya i el seu
procés. Mi fan pensar les polítiques del PP, VOX i també del PSOE. No puc
entendre la seva filosofia de l’esdevenir polític de la democràcia. Els
polítics en una democràcia son els servidors del poble, sigui quin sigui el seu
pensament, amb el deure d’integrar els ciutadans en una convivència verdadera
de pau. Però els polítics actuals d’Espanya, com els d’arreu, ho tenen molt
difícil perquè l’argument del seu procés de pau son les armes i les armes el
seu gran negoci. En el procés actual contra Catalunya, l’actuació del govern i
de la justícia s’ha basat en l’actuació policial. No he intuït cap moviment
democràtic de llibertat. Afirmar que la justícia és democràcia palesa una greu
ignorància del que significa ser just. La justícia ha de ser una pedagogia de
la llibertat i
l’estat espanyol
empresona pedagogs de la llibertat. A la resposta a les manifestacions dels
catalans d’independència, que és la llibertat dels pobles, el govern del PP va
contestar omplint Catalunya de policia, llogant fins i tot vaixells amb despeses
milionàries. I davant la incapacitat de diàleg, agreujada per la manca de
voluntat, la policia es va dedicar a colpejar i maltractar la gent que
pacíficament demanava llibertat ferint-ne un miler i escaig. I no en va tenir
prou amb un procés en el que els testimonis a favor dels acusats no eren
escoltats i s’hi afegí la mentida de les forces armades posant les seves
declaracions en evidència la pobre formació de garants de la convivència
pacífica. I l’Estat Espanyol es pensa que ha guanyat la partida quan ell és el
primer desmembrador del model democràtic. Un dels grans arguments acusadors de
la política hispana és la seva pròpia Constitució, continuadora de la del règim
franquista amb una gran possibilitat de ser manipulada. Com més la llegeixo més
em convenç la necessitat de posar-la al dia. La democràcia no la practica el
territori, la practica la seva gent. I en el procés contra Catalunya la
importància la té el territori, no la unitat democràtica que es defineix per la
germanor en la convivència. Ser diferents, comportar-se com germans. I aquesta
no és la filosofia democràtica de l’estat espanyol. Davant un procés democràtic
Espanya només té dos camins: la dictadura o la democràcia. I en l’actualitat,
és més dictadura que democràcia, fins i tot quan governen partits d’esquerra.
No se n’adonen que neden contra corrent i que a no trigar massa el govern
d’Espanya es trobarà sol i amb pèrdua de territori. No només de Catalunya sinó
també d’altres pobles de la península ibèrica que formen part de l’estat
espanyol. Espanya, no t’equivoquis, escolta i parla. Els errors es paguen molt
cars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada