CARTA AL REIS MAGS DE LA HISTÒRIA

La història dels Reis Mags té molts anys, s’ha convertit el seu record en una diada d’il·lusió infantil però alló que la humanitat no ha fet seu és presiçament la il·lusió infantil. I com que no hi creu en aquesta força presentada al món en una establia,la societat no funciona, és un vaixell a la deriva. Els sustituts de reis mags no fan, ni de reis, ni de mags, senzillament perquè no són ni una cosa, ni l’altra. Aquells que fan de reis mags s’ho  creuen que ho són però com  no en tenen l’essència, els hi manca la capacitat inherent per poder actuar correctament i llògica. I el problema és: a qui escric la carta dels reis enguany? Té alguna utilitat escriure aquesta carta? Després de pensar-hi un xic, he arribat a la conclusió que fer-se escoltar pels que es pensen que són reis mags també és bo i possiblement necessari. I qui són aquests reis mags de la història? Els polítics que governen i ens diuen que anirem tan bé. I qué els hi hem de dir? Primerament que no ens diguin mentides. Segon, que no es pensin que són amos sinò servidors. Tercer, que els regals dels reis són per els governats, no per els governants. Quart que en cas d’enfonsament de la nau el darrer en sortir-ne és el governant del vaixell i si algú no es pot salvar ha de ser el governant. Primer són els viatgers. Cinquè, que a les finestres els fills dels ciutadans hi deixen menjar pels camells perque els reis no es cansin de fer regals de felicitat als ciutadans. La llista pot ser més llarga.Però hi ha una sisena petició molt necessària, deixeu de complir aquestes lleis que us permeten actuar corruptament amb la legalitat a la mà. No ho fareu, veritat? Però ho havia de demanar. És imprescindible per si voleu, reis i mags auto-anomenats, recuperar credibilitat i fe en la vostra gestió. Us ho demano a vosaltres perquè si ho faig a un ésser superior em direu que no estic bé del cap. Però jo li demano, perquè, a fi de comptes, per naturalesa obreu per delegació i el que us l’ha atorgada us la pot treure. I en una democràcia qui atorga autoritat és el poble. I jo li demano al poble que a l’hora de votar pari molt d’esment en el seu vot per no tornar a caure en els mateixos vicis. Perquè com tenen por de perdre la poltrona comencen a prometre millores començant per la gent gran, dos euros per cada mil i no els hi cau la cara de vergonya i a massa gent li cau la baba de satisfacció.Jo li demano al rei mag-el poble- que no es deixi enganyar a l’hora de triar. Que sigui intel·ligent i no tingui por. I per acabar, en qualitat de català, li demano a l’autèntic rei mag que ens porti la independència.