L’autoritat en les manifetacions de les idees no la donen els
càrrecs per importants que sien, sinò la qualitat hunmana de les persones. I
una de les característiques fonamentals rau en el respecte a l’altre, encara que pensi
el contrari i fins i tot que sigui enemic declarat. Les opinions provinents d’autoritats
polítiques em mereixen aquell respecte que es mereix la persona. Quan les idees
estan condicionades pel càrrec que s’ocupa i per interessos polítics de partit
en el que es milita, esdevenen molt febles, perden força i molt més quan no
resisteixen la crítica de pensadors de categoria internacional i mundial.Feta aquesta
introducció m’agradaria saber que entèn vostè per estimar. Per què pel que
sembla les seves afirmacions envers Catalunya tenen només una base política contrària
a un nombre molt considerable de catalans que volen la indepenència i des de la
seva talaia política obliden aquesta circumstància i cerreguen la
responsabilitat total només al President de la Generalitat, que fa, el que no
fa el seu partit, escoltar a la gent. Senzillament la base de la seva definició
d’estimar rau en l’oposició d’idees i si
molt m’exigeix en la questió monetària on van a parar normalment els
seus raonaments contra la inependència de Catalunya. Vostè em diu que jo no
estimo Catalunya perquè vull que sigui un estat. La primera irregularitat en l’argumentació
rau en la globalitzatció de l’afirmació. Jo no puc estimar alló que vostè no
estima. Vostè no estima la independència de Catalunya i jo no la puc defensar
perquè segons la seva opinió no la puc estimar. Sr. Ministre on està el respecte a la diferència i
a la llibertat d’expressió quan ja nega la llibertat d’opinió. Amb tot el
respecte a la seva persona, malgrat ser ministre, no té cap autoritat per
dirm-e què he d’estimar i què he de pensar. Perdoni que li digui, de les seves
paraules es dedueix animadversió i odi a un fet que afecta a moltes persones.
El que escrigui aquesta carta oberta es fonamenta en la diferència en la meva
manera de pensar i sentir en relació amb la de vostè. Sortosament pels catalans
que volem la independència la història de la humanitat en el seu procès actual
és favorable a la meva nació catalana, que encara no és estat, però ho serà. L’afirmació
que cap estat reconeixerà la independència de Catalunya nomès té un argument,
el de la por que intenteu provocar entre els catalans i la port que teniu de
perdre-la per les consequències polítiques, económiques i culturals que l’Espanya
que dirigiu, que nosaltres volem a miga, i vosaltres la feu enemiga i l’encamineu
per averanys discutiblement creatius, us en demanarà comptes. Sr. Ministre hi
ha un argument que no heu emprat mai perquè li teniu por: seure a la taula de
negociacions amb Catalunya i parlar per trobar
la millor solució per a Espanya i per a Catalunya. I estic convençut, Sr. Ministre, que la conclusió final argumentada
i raonada seria que la independència de Catalunya
interessa també a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada