Els reis que ho saben tot, tal vegada ho endevinen, m’han fet
a mà el llibre de David Jou, LA POESIA DE L’INFINIT (ciència i mística). Només
n’he llegit unes poques pàgines i no només han despertat el meu interés sinó
que m’han obert els ulls aprofundint en la magnitud de la petitesa humana. La
grandesa del poeta en la immensitat del cosmos. I les poques pàgines llegides m’han
engrescat a escriure sobre el títol d’aquest comentari. M’agrada molt la poesia
dels grans poetes però també la dels poetes del poble, que sovint s’amaguen en
la vergonya. Sortosament la poesia vola per damunt de les perfeccions i també
de les imperfeccions. La tècnica és un gran servidor de l’art poètic, però la tècnica
no és l’art. Existeixen obres tècnicament perfectes però humanament fredes.
Alló més important es troba en el missatge, en el caliu, independentment de la
bondat i bellesa de la forma. També és veritat que hi ha formes que només
mereixen ser oblidades. Però per què la poesia és tan important en la vida, en
la història de la humanitat. Un incís, el gest poètic és tan antic com l’home i
la dona. Aquesta pregunta me l’he fet força vegades. I la resposta m’he la
donada la gent. Formo part d’una entitat popular dedicada a la poesia, NIU D’ART
POÈTIC DE PARETS DEL VALLÈS, i en els recitals hi he trobat la resposta. A
partir de la meva implicació en l’entitat vallesana he assistit a recitals de
poblacions com Tona, Artès, Mollet, Calafell, Orís, Puigcerdà i Barcelona i
sempre n’he sortit enriquit culturalment. Els recitadors o lectors, homes i
dones, tenen un olfacte curiós per descobrir la veritat d’un poema. Generalment
són persones grans. I és alliçonador com seleccionen els poemes. És un
indicador de la cultura poètica de la gent, no només com seleccionen, sinó
també com reciten o llegeixen. Des de poesies pròpies a les dels grans poetes
de la literatura catalana i castellana. I la curiositat esdevé máxima quan una
persona gran recita poemes dels joves d’avui. Una demostració de diàleg intergeneracional.
I una altra característica rau en la tasca que moltes d’aquestes persones
desenvolupen entre nens i nenes iniciant-los en el coneixement de la poesia. La
gra majoria de la gent que es mou en ambients poètics populars sóns conscients
que la seva popularitat estarà sempre limitada al seu entorn. Però el seu
treball és efectiu perque ajuda a expandir el fet poètic i a fer conèixer la importància
de la poesia en la configuració humana. La senzillesa de la poesia popular
contribueix com la d’èlite a que el dau jugui fort en la història de la
humanitat. L’art, i la poesia és art de la paraula, és activitat humana tan
antiga com la mateixa humanitat. I l’art, la poesia, són instruments prou
poderosos per lluitar per un món en pau, malgrat la manipulació de l’enemic més
perillós, l’egoïsme personal. L’art, la poesia, verdaders, tenen una
característica transcendent, són humils i humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada