Existeix una llei
natural d’interelació que massa sovint no rep la consideració deguda. Són moltes les vivències que parlant
col·loquialment se’n van a la paperera perquè no se’ls hi dóna la importància
que tenen. Oblidem la realitat dels vasos comunicants. No hi ha cap acte per
insignificant que sia que no incideixi en la història de la humanitat. Ens
falta tenir més consciència que som humanitat. És el concepte global de
l’individu. Amb tota certesa si aquest concepte de la globalitat de la persona
fos més conscient la convivència universal gaudiria d’aquella pau que tots
desitgem. Saber viure la globalitat en cada vivència personal és allargar la mà
a l’altre sentint-se amb ell natura. Sortosament en el món se celebrem força
esdeveniments culturals d’una gran qualitat solidària i davant d’aquesta
realitat em pregunto: i perquè existeixen tantes crisis socials culpables de la
misèria, de la pobresa i de la mort? I m’és molt difícil resignar-me. I arribo
a la conclusió que no vivim la veritat de l’existència humana sinò que la
mentida és mestressa i senyora de la història actual. Però per altra banda penso
que seria molt pitjor sense la realitat d’actes culturals de tot tipus
organitzats per persones de bona voluntat. I coincidint en aquesta filosofia
vaig viure i sortosament participar-hi, fa pocs dies a Parets del Vallès
(Barcelona) un esdeveniment
veritablement extraordinari. L’estrena internacional d’un Concert Circular. La
música protagonista de la vida de cada persona. La proclamació més
globalitzadora, encara, de que cadascú de nosaltres som música. Així, a primer
cop d’ull, pot semblar una exageració, peró si parem esment en el que és
veritablement la persona humana en ella mateixa reconeixerem aital realitat.
Una evidència és la imatge però una altra rau en el fet de com és, com està en
el món i com actúa. I aquestes tres preguntes troben la resposta en la
configuració psíquica i física. La capacitat de relació i conseqüentment la de
diàleg. I aquesta capacitat gaudeix de la paraula, que quan és sonora esdevé
música íntima, del gest d’una abraçada i d’un petó, que signifiquen
identificació i amistat. I en aquesta circumstància tan a l’abast de cada
persona es basava el Concert Circular. El programa fonamental era la música,
perquè la música és la manifestació més sublim i lírica del ser humà. I en
l’esdeveniment l’objectiu primordial que es pretenia era que cada persona se
sentís música ella mateixa i com música, que és, enriquís la seva identitat i
s’integrès en la globalitat humana, amb la certesa que tots els actes de la
seva existència tenen efectes positius en el devenir històric de la humanitat.
La concepció del concert anava més enllà de l’acte efímer, que avui és i demà
s’oblida, per enfortir la identitat humana, que ja els filosofs de l’antigor
globalitzaven en l’univers amb unes matemàtiques musicals precursosres del ser
humà. I el Concert Circular, que en la seva execució tenia forma de cercle i, a
la vegada, circulant, dirigint-se a, pretenia precisament que aquesta música
preexistent cada persona la sentís part integral de la seva vida, perquè cada
acció, cada moviment, cada paraula, cada gest, poden ser i han de ser notes
musicals de l’existència. I aquesta filosofia que sembla utópica tinguè un
esdeveniment de convivència en el Concert Circular. Per sort en la història de
la humanitat hi ha persones conscients que fidels a la natura humana esdevenen
apóstols de la convivència en pau que hauria de ser. El Concert Circular de
Parets fou un reclam musical d’aquest futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada