1 DE GENER DE 2015

M’agradaria ser profeta per poder predir la història del 2015. El 2014 ens ha deixat una base de probabilitats per intuir un xic per on aniran els trets. Avessat com estic a escoltar triomfalismes de futur dels polítics hispans malpenso, crec amb fonament, que el 2015 serà un any de solucions positives. La mentida per deducció és una pràctica que queda bé per enganyar la gent sobre tot en época de votacions. I el 2015 és un any electoral. La mentida amb pell d’ovella farà camí. I en farà universalment. No espero que la suposada Gran Europa esdevingui creadora de benestar per a tothom. En crearà, sí, per a uns pocs, aquells que ja el tenen i no l’han de conquerir, encara que ho fassin veure i es presentin com alliberadors. La gent senzilla i humil continuarà sent víctima dels diguem-ne, per correcció imposada, dels rics benefactors en potència. Europa és un benefactor en potència i es quedarà, així, en potència. Tindrà el poder i no l’exercirà. I dintre aquesta possibilitat, què farà Europa per la pau mundial? Algunes nacions vendre armes perquè es continui matant, perquè el negoci de les armes és, avui, molt rentable. Ho podriem preguntar al ministre d’economia espanyol. Per què Espanya ven armament. Em direu, que amb la mirada posada en la pau, el Parlament Europeu va aplaudir moltíssim les paraules del Papa Francesc. És veritat, però només va aplaudir, per què, pot el parlament aturar a certes nacions europees vendre armes a l’Orient Mitjà? Evidentment que no. Per què tenen la paella pel mànec. Dissortadament la guerra continuarà igual o pitjor en els països on és l’instrument de domini per imposar voluntats que no són les del poble. I continuarà perquè dissortadament la mort és, encara, moneda de canvi per tenir poder i diners. És veritat que existeixen lluitadors per la pau, però no han arribat al poder i els hi tallaran tots els camins. Només si el poble esdevè l’autèntic poder humà podrem saludar l’esperança de la pau amb confiança. És possible? Sí, però l’enemic de les persones són altres persones, les menys, però les més poderoses perquè controlen el diner i per conservar-lo tenen les armes. La voluntat popular la fan servir per rentar-se la cara i dissimular. I aquesta manera de fer té la paella de la història actual pel mànec. I a  casa nostra, qué farem? Esperar? De moment, sí, pero penso que no serà tan llarga com els enemics de Catalunya volen. Per sort el diner no el controlen tot nomès els contraris, i la capacitat de produir riquesa, tampoc. I aquesta mancança del contrari pot esdevenir un bon company de viatge. Per altra banda la majoria silenciosa, tampoc ho és a favor dels contraris, perque en les seves votacions i manifestacions la majoria silenciosa encara és més majoria i aquesta circumstància pot suposar que és favorable a la majoria política favorable a la independència. Per aquesta i altres raons opino que la independència de Catalunya és més a prop del que els enemics desitgen. En una paraula cada dia que passa és més a l’abast de la mà catalana. I ho és perquè el poble majoritàriament ho vol. I aquesta voluntat popular i el control productiu de riquesa en mans  netament catalanes, acompanyades de la categoria cultural en el món  de la ciència, de la medecina, de la filosofía, de l’art, de la literatura i de la solidaritat lógica i racional li donen a Catalunya raons irrefutables dels dret a ser sobirana, lliure i independent. I al marge de la política i de la cultura existeix un altre poder molt important que dóna la raó als catalans-catalans, la religió com ho palesen la majoria de creences existents a Catalunya i en especial, la més tradicional, encara que la resta del país pensi el contrari, la catòlica. Resumint, l’any 2015 serà l’any de passos molt importants i podria ser dels definitius. No perdem l’esperança, la fe és l’arma més poderosa a l’hora de lluitar a favor de les persones i del seu país.