LES FESTIVITATS DE LA MARE DE DÉU UN FET GLOBALITZADOR

La festa de la Immaculada Concepció m’ofereix l’oportunitat de reflexionar des de la religió sobre la convivència a tots nivells, tan religiosos, com polítics, culturals, econòmic i socials. El món catòlic presenta innombrables patrocinis de la Verge Maria amb noms diferents però en referència a la mateixa persona. Només la manipulació humana hi aporta enfrontaments on només hi ha la verdarea unitat. Espanya és un exemple de diversitat d’invocacions marianes sense que teològicament hi existeixi cap contradicció de fidelitat a una mateixa persona, la Mare de Jesús. Però és trist, que a vegades, les diferents invocacions marianes esdevinguin motius manipuladors com si es referissin a diferents persones. Tant Mare de Déu, és la Verge del Pilar, com la Mare de Déu de Montserrat, Nostra Senyora dels Desemparats, Nostra Senyora de Guadalupe o Ntra. Senyora de Valvanera, advocacions de la Verge en diferents Comunitats Autònomes. Una llarga llista podriem presentar de les advocacions en cadascuna de les provincies espanyoles, com per exemple el Pilar, de Saragossa, Covadonga, d’Astúries i a nivell internacional, Lourdes (França), Fàtima (Portugal), Nostra Senyora de la Presentació de Quinche (Equador) i festes de l’Esglèsia Catòlica, com l’Anunciació, l’Assumpció, la Presentació, la Immaculada Concepció. Un nombrossíssim catàleg de noms d’una mateixa persona. I tots aquests noms palesen un motiu i una realitat històrica que aporten valors afegits al valor original i principal que és el de la Mare de Déu. Dissortadament les persones som culturalment tan deficitàries, massa sovint, que no sabem distingir el gra de la palla i  trobem diferències de base on només hi ha simples accidents. Aquesta circumstància explica generalment una filosofia de donar més importància a les fulles que a l’arbre en el seu conjunt. Les diferents advocacions ens expliquen la universalitat  de la Mare de Dèu i, a la vegada, les diferents maneres d’honorar-la d’acord        amb situacions o comportaments històrics que li han aportat un sobrenom. En un pla més col·loquial és com aquella persona, que en certs indrets o moments, no se la cita amb el seu nom propi sinò amb el seu “motiu” i  no per aixó deixa de ser la mateixa persona. Les circumstàncies de diferent ordre comporten i imposen diferències en la identitat sense deixar de ser, en les persones, humanitat i en les col·lectivitats, societat. I per aixó les diferències donen nom i cognom i defensen els detalls diferencials de comportament particular sense traïr el comportament universal. Els pobles són aixó, comunitats o nacions amb unes diferències que els hi donen personalitats i una manera personal de defensar i practicar els seus drets conservant els seus fonaments humans i socials. Les dieferents maneres de celebrar les seves festivitats l’Esglèsia Catòlica no significa una fragmentació de la religió sinò una reafirmació des de diferents vessants. Penso que és un exemple prou valuós per poder treure’n conclusions. La universalitat i les individualitats, una exigència histórica necessària i indispensable. Exigència dissortadament massa sovint manipulada per canviar el sentit de les paraules, dels fets i de les circumstàncies en la sesa base.