LA DIFERÈNCIA ÉS NECESSÀRIA PER LA UNITAT

Quan escolto comentaris sobre la unitat, sovint em pregunto, tenim clar el sentit d’aquesta paraula? La paraula unitat té dues lectures prou importants: unitat és una mesura, que repetida progressivament ens dóna una quantitat, un punt de partida que ens fa entendre el significat de l’arribada. Però aquesta arribada no seria possible sense la participació de totes les diferències. La unitat no vol dir igualtat matemàtica o connjunt sense parts diferenciadores. La unitat de pensament independentista no significa que tots el defensem amb els mateixos criteris encara que el resultat final és el mateix. Metafòricament és alló que tots els camins porten a Roma. Alló veritablement important és l’existència de camins, l’existència de persones que volen la independència en el cas de Catalunya. La independència és un tot, però no una massa uniforme. És un tot conjuntat per persones que tenen diferències creativament distintes però que aporten al tot un valor unitari. La unitat de pensament independentista no significa que tothom el defensa amb els mateixos arguments. Alló que no és lógic és emprar realitats, com la pobresa, l’economia, la sanitat, etc. per anar contra la indepència quan les mancances adduídes en contra són precisament un argument a favor de la independència per què amb ella será més possible solucionar-les. El que està fent el govern d’Espanya en el camp de l’ensenyament, per exemple, és massificar, impedir que les individualitats puguin desenvolupar la seva creativitat científica, cultural, artística, económica i social. En aquest concepte l’estat espanyol ha perdut el tren de la història. Alexandre Deulofeu va escriure l’any 1934 un llibre titolat,CATALUNYA I L’EUROPA FUTURA. Afirmava “ la solució que propugnem és la confederació europea en la futura etapa de llibertat, absolutament necessari el princcipi d’autodeterminació de baix a dalt”. I es preguntava:”Com arribarem a la confederació universal? Quina ha de ser la futura organització  mundial? Evidentment, una federació voluntària de pobles lliures, dins de la qual tots ells tinguin la mateixa categoria, i per tant, la mateixa influència”. L’estudiós de l’obra del seu avi, Juli Gutièrrez Deulofeu, coneixedor de la seva filosofia, comenta “ I com s’hi arriba? Doncs bé, per la desintegració dels imperis i el subsegüent alliberament de les nacionalitats sotmeses”. Si obrim bé els ulls ens adonarem que és precisament el procès que viu l’estat espanyol. La independència de Catalunya és el primer fruit. Però hi ha una condició indispensable, la de ser intel·ligents, no només els polítics sinò els ciutadans. Els ciutadans que volen la indedpendència poden pensar diferent, però amb camins  diferents si la meta és la mateixa, l’arribada és segura. El benestar en els companys de colla és molt important per avançar i són necessàries moltes colles amb els seus companys.