LA MARATÓ DE TV3, LLIÇÓ I RETRET POLÍTIC

Pensar en el significat i la bondat de la Marató de TV3 em porta a conclusions contradictòries si l’analitzem des de vessants diferents com són el poder i el civisme. Si les reflexions tenen per base el poder, alló que primer em dicta la meva capacitat de raonar no pot ser més negatiu. Si la reflexió té com objectiu la parrticipació ciutadana, només hi trobo motius de felicitació. En una paraula el poder i la ciutadania estan en pols totalment oposats. La solidaritat, quan de veritat és solidaritat, no imposició, és sempre digne de les millors lloances. La solidaritat ciutadana quan és fruit de la voluntat popular és un acte generós i lloable i quan és resultat d’una necessitat sobrevingvuda per negligència del poder, aleshores és una lliçó i una acusació. No és cap secret que la política sanitària, sobre tot en la vessant investigadora, és deficitària i consequentment causa de malalties que es podrien evitar. La salut ha de ser el primer objectiu de tot governant. Ho és a la pell de brau? El tractament no és igual per a tothom. Mentre existeixi un ciutadà mancat d’aquest servei, políticament s’incompleix el primer manament de la dignitat de les persones. La realitat de malalties d’alta causa de mortalitat, com les del cor i  el càncer, necessiten no només excel·lents especialistes sinó també eficients investigadors. I aquesta segona vessant, imprescindible per lluitar contra les malalties d’alt risc, necessita en gran manera un recolzament econòmic que permeti treballar còmodament als investigadors. I, avui dia, a casa nostra, la investigació mèdica és possible, en malalties greus, gràcies a la solidaritat ciutadana. Solidaritat que acusa les altes institucions de l’estat perquè són elles les primeres i darreres responsables de la salut dels seus ciutadans. La solidaritat, que per a moltes persones suposa treure’s un mos de pa de la boca, és meritòriament molt valuosa, recordem el fet evangèlic d’aquella pobra dona que col·laborava amb el diner que necessitava per viure, al costat dels grans rics que donaven engrunes de les seves riqueses. Les meves paraules volen dir que no cal la solidaritat ciutadana? De  cap manera, però aquella solidaritat que no cal és la produida per la negligència de qui té responsabilitat i no la compleix. En aquest aspecte a Catalunya la Marató de TV3 representa aquella solidaritat responsable i denuncia com seria la sanitat pública si els seus responsables polítitcs  practiquèssin la solidaritat però, abans, la justícia, que és un deure contret per la responsabilitat que els hi ha atorgat la ciutadania. Matrícula d’honor per a la solidaritat ciutadana i suspens per a la justícia governamental, que no té diners per a la salut i carrega sobre els ciutadans mils de milions per una gestió nefasta tant política com económica, durant trenta anys.