La llibertat d’un poble comença en el seu naixement

Dissortadament la imatge mundial del segle XXI està marcada per massa nacions esclaves, malgrat que en aparença sien lliures. Es perverteix la paraula nació sofocada per la paraula estat. Avui no són les nacions definidores d’identitats, són els estats. I un estat és fruit del poder, neix del poder i en la seva formació intervenen les armes com arguments convincents. Quins són els estats del segle XXI que respecten els drets de les nacions. Succeiex alló de les mentides que promulgades com veritats passen a ser’ho amb les consequències corresponents. Es perverteix la veritat. I tot amb l’adoctrinament del poder per el poder, ja sigui polític, religiós o econòmic, que són els tres poders que en l’actualitat impossibiliten una convivència en pau malgrat se n’omplin la boca de ser lluitadors per la pau. El seu orígen no els permet filosofar correctament perquè no ho fan sobre els tres procesos del ser, estar i fer. I el procès del ser, estar i fer són substancialment i essencial de les persones, en qualitat d’éssers humans, de ser humanitat amb tots els drets i deures que comporta, un d’ells el d’organitzar-se. Heu reflexionat mai sobre la paraula nació?  És una paraula que pel seu origen significa acció de nèixer i obeeix unes lleis naturals que cal respectar perquè el nou nat es desenvolupi amb  naturalitat. Les normes fonamentals de l’organització política es basen en els orígens dels éssers i contradir les normes que els regulen és desequilibrar la convivència humana. Els pobles neixen, es configuren amb uns signes diferencials que indiquen com s’han de moure per assolir, en cada moment de la seva existència, aquella maduresa que els declara perfectes. Desviar aquest procès amb imposicions desvirtuadores d’una realitat per aconseguir-ne una altra de diferent, deslegitima per dret natural el fet polític, que amb el temps, es demostra impostor. Les diferències creades per la naturalesa no són destructives per elles mateixes, són constructives en base a relacions de progrès conviscut amb un diàleg intercultural respectuós. El naixement marca de sortida l’orientació de la globalitat individual per bastir la globalitat col·lectiva. Les raons de força són les responsables dels desordres de convivència en el món actual. Els drets es fonamenten en l’immobilisme d’unes lleis fetes per éssers efímers que contraposen la seva configuració de persona a la de la col·lectivitat organitzada al marge d’alló que és natural. Donar a les lleis humanes, com s’està fent en l’actualitat, un caràcter gairebé dogmàtic no és res més que desnaturailtzar la veritat històrica inspirada per la natura en els seus orígens. Tota persona és per ella mateixa humanitat, i com humanitat la seva constitució i funcionament és un model per constituir col·lectivitats que esdevinguin veritables models de convivència. Se sent a dir que per un bon desenvolupament personal és fonamental un auto-coneixement integral. Aquest mateix principi és vàlid per a les col·lectivitats constituides, conegudes com a pobles o nacions. Els estats són fruits no sempre naturals de relacions humanes. I no ho són perquè la persona passa a un segon pla i a esdevenir gairebé una esclava. La pau mundial no s’assolirà mentre en el món hi visqui una persona que no se senti lliure. I hi serà si no té dret a intervenir en el funcionament convivencial de la seva col·lectivitat, poble o nació. La llibertat integral de les persones és esencial i amb ella la llibertat i in dependència de les respectives col·lectivitats. Catalunya pels eus orígens, la seva composició humana i la seva filosofia de la història té tot el dret a la llibertat política i a la independència.