LA POLÍTICA NO ÉS MODEL DE SOCIETAT

El model democràtic de societat com convivència civil presenta un greu risc a l’hora de configurar com vol la societat el seu model de convivència. I es precisament la intencionalitat de bastir una forma de societat d’acord amb els principis de funcionament del partit en el poder i aixó socialment es greu perquè els partits no són, ni han de ser cap model de convivència, sinò treballadors de la convivència acceptada pels ciutadans. En un sistema democràtic en el que hi participen diferents partits, voler imposar un model de vida de partit en el govern significa comdemnar la societat a un continuat desequilibri i a uns diferències socials desorbitades. La necessitat de l’existència de diferents estaments, no significa que aquests estaments creen la filosofia única de la societat, sinò que són treballadors d’una filosofia volguda per la societat. La societat té una condició irrenunciable que és el canvi, canvi qu es coneix amb el nom de progrès. Dissortadament el polítics en el poder són excessivament conservadors i s’autoproclamen demòcrates pervertint els principis democràtics. La política en els seus inicis s’entenia com el garant de la vida digna. La vida digna de tots, dels amics i dels enemics. I la diferència entre amic i enemic es deu a que la política no ha complert amb la seva finalitat i la raó del seu ser. La política s’ha pervertit perquè s’ha negat a complir els seus principis. Dissortadament existeix un pensament massa extès que confessa que no hi ha res a fer. S’ha llençat la toballola abans d’hora. Però sortosament encara hi ha persones lluitadores de les libertats, personal, civil i social. La diferència de funcions no significa  llibertat sense límits, perquè la llibertat meva acaba on comença el dret de l’altre. Sant Pau en una de les seves cartes reconeix que no totes les persones desenvolupen les mateixes funcions, però totes les desenvolupen en benefici de tots. I aquest principi bàsic, avui, polìticament no és respectat. El poder polític, és un poder delegat, Jesús li va dir a Ponç Pilat, però la persona en el poder es creu un déu i actua com si gaudís d’un poder absolut. Però al costat d’aquesta pretensió que porta segles de funcionament, hi existeix un altre principi bàsic que és el canvi, com demostra la història. I aquest progrès, que en els llibres bíblics és acceptat i explicat, en molts governants d’avui només existeix un conservadorisme monolític. Analitzant els efectes dels procesos polítics d’avui s’arriba a la conclusió que aquella pretensió divinitzadora del governant, no de paraula, però sí de fet, encara perdura i subsisteix. És aquell sistema de governar que s’empara en la indivisolubilitat de les lleis i no fa cas de la característica histórica del canvi que el progrès exigeix continuament. I l’altra punt distorsionador és emparar-se en la filosofia d’un partit politic com salvadora del benestar d’una societat, amb un menys-preu de fet de la filosofia dels altres partits que també tenen dret a participar. L’existència de diferents partits ens demostra que la política no és model de societat, sinò que ha de ser un treballador per a una vida digna dels ciutadans. Tots i tenen dret i tots hi han de participar. Avui, significativament, hi manen les exclusions. I així anem. On és la democracia?