AVUI ÉS NADAL, ON SÓN LES BONES NOVES?

No dubto gens de les persones de bona voluntat en les seves celebracions del Nadal però la pobra imatge de mils de  milions de persones que no poden celebrar l’esdeveniment amb la dignitat social que es mereixen em parla d’una part de la humanitat que no és bona gent. Els pobres amb la seva pobresa poden ser dignes persones malgrat el mal tracte de la societat. Però no és només la pobresa. Els milers de morts de cada any per culpa d’unes guerres totalment injustes esdevenen un altre argument per acusar a una bona part de la societat de gent dolenta. I curiosament aquesta gent dolenta és la que celebra la festa amb més magnificència i solemnitat. Contradiccions de la història. Un missatge, que es lliurà al món perquè tothom gaudís de la veritat i de la justícia, ha estat i és en les grans esferes dels poders contradit i menys-tingut. El resultat real i comprobable ens diu, que avui, la persona només és un número i que només es valora pel “tanto tienes, tanto vales”. I la política actual arreu es preocupa prou perquè “no tengas” i així “no vales”. I a nivell polític el Nadal és una anècdota per fer diners i desacreditar la persona. En aquesta situació de pobresa i mortaldat continuada podem parlar de bones noves? Hi ha dos nivells, potser tres. A)polític, B) religiós C) económic. Penso que els tres nivells esmentats són els grans i màxims responsables. Els acuso obertament d’haver traït el missatge evangèlic, missatge que a nivells humils, sortosament, hi ha persones que compleixen i són la llum d’esperança d’un món  millor. Però aquestes persones són arreconades i, sovint, maltractades pels tres nivells esmentats. Malgrat tot, n’estic convençut, que tard o d’hora, elles portaran la pau al món. Persones escampades arreu i que lluiten amb el risc de la seva vida. Elles sí, que compleixen les paraules de Jesús a la Samaritana: d’ara en endavant només adorareu al Pare en esperit i veritat. I entre aquestes elles s’hi descobreixen catòlics, cristians, jueus, musulmans, hindús, sintoistes, ateus, agnòstics i fins i tot persones senyalades amb el dit com persones de la vida, en el sentit pejoratiu. I són totes aquestes persones les que canviaran la imatge de la humanitat i la faran, conscientes o no, més evangélica, perquè agradi o no al gran poder, l’evangeli és la millor constitució política de la humanitat. La celebració del Nadal és el record del camí que les persones de bona voluntat fan cada dia per portar la pau verdadera al món. Els grans poders es trobaran amb l’obligació de baixar el cap i obeïr la veu del poble, que encara que se sigui creient, és la veu de Déu. Perque el món global autèntic és a la terra exactament el Regne de Déu que s’anuncia en la Festa de Nadal.