INDEPENDÈNCIA, NI DE DRETES, NI D’ESQUERRES, DE CATALUNYA

Hi Ha temes en la vida que no són ni de dretes, ni d’esquerres, són de les persones i, a casa nostra, també de Catalunya. La independència és un dret natural de les persones i també dels pobles. Una vegada assolida la independència seran els ciutadans, amb els seus vots, que escolliran qui l’ha de gestionar, però sense oblidar mai la veu popular. Darrerament em fa molta por que unes dretes i unes esquerres, que es miren massa el seu propi melic, poden desnaturalitzar la llibertat i la independència de Catalunya. És incomprensible que un partit d’esquerres, que ha format part del govern, que coneix la situació precària de Catalunya, prioritzi solucionar una economia abans que la independència, quan sense aquesta, Catalunya mai tindrà solucionada aquella. L’experiència i el tarannà dels equips espanyols de govern és prou clara i contundent. Sincerament em fa molta por que el procés independentista se’n vagi en orris per culpa de l’esquerra. I em sabria molt de greu, perquè existeixen partits d’esquerra amb un convenciment, una visió i una programació prou convincent per atorgar-els-hi el vot però no són majoria absoluta sense el vot d’una dreta nacionalista i independentista imprescindible per la majoria que Catalunya necessita. El dia 27 de setembre el vot només ha de ser d’un únic color, independència. La dignitat i la vàlua no la donen els partits és, patrimoni de la persona. La dignitat i vàlua personal fan creïble la política. Volem defensar la independència d’un país i la neguem a una part dels seus ciutadans. D’això se’n diu irresponsabilitat, manca de respecte a la persona i insolidaritat. Un país no és construeix excloent, sinó participant amb un diàleg racional i d’equilibri. Dialogar no vol dir renunciar a la pròpia manera de pensar sinó trobar la fórmula de conviure en pau amb la diferència. Caminar units no és el mateix que fer-ho unificats. No em fan cap por els partits unionistes, me’n fan més els sobiranistes individualistes, que en el fons no són res més que egocentristes i demòcrates dictadors. És inacceptable que partits de dretes i d’esquerres, que es diuen defensors dels drets de Catalunya, siguin incapaços de coincidir en els seus programes en aquest punt, primordial per poder complir amb la resta de punts programàtics dels seus partits. Sense la independència no és pot bastir una Catalunya amb personalitat pròpia en el món laboral, econòmic, cultural, religiós, polític i social. Catalunya serà independent si el 27 de setembre el vot és molt majoritari independentista. No hi caben floritures i la societat civil catalana-catalana demana claredat, responsabilitat i sentit de país.