L’EVANGELI NO EXCLOU A NINGÚ...

Els principis en els que es basa el catolicisme són els de l’evangeli. No és el mateix excloure que auto-excloure’s. Parlar dogmàticament sovint és un exercici de supèrbia i desconeixement de la veritat. Afirmar que “un nacionalisme excloent és contrari als principis catòlics” denuncia una mancança greu de capacitat intel·lectual per entendre els missatges i una demostració d’una postura d’auto-arrogar-se valors que no tens i necessites i per això t’aixoplugues en valors d’altres que consideres de cara al públic més importants que els teus, si no, no ho faries. És curiós que polítics que contínuament proclamen que no es pot barrejar política i religió s’hi emparin en nom del seu concepte de religió universalitza’t. I desprès afegeixen que en les seves decisions són independents i no es deixen influir. Quan una persona és religiosa de veritat i es considera fidel d’una determinada religió, si és coherent, en la seva vida en el camp que sigui la seva religiositat hi ha d’incidir i del contrari que abandoni la seva religió o l’activitat que l’impedeix ser coherent. D’acord amb la cita política referenciada en el món existeixen milions de persones que pertanyen a nacionalismes excloents. Si ets francès, no ets espanyol, però un i altre poden ser catòlics, o no? Ser espanyol no és un dogma de fe, només faltaria i a Catalunya ningú demana que pel fet de ser catòlic ja ets català. Per favor siguem coherents. El nacionalisme català és excloent quan es refereix a la diferència de país i prou. Ni exclou de ser persona, ni de ser d’una religió o altra, ni de ser amic d’Espanya. Qui és excloent és aquella persona que no reconeix la llibertat de ser dels altres i de les col·lectivitats. La moralitat, la religiositat és un signe d’identitat diferencial i l’Església Catòlica ho reconeix. Com en totes les realitats de la vida els càrrecs no són, i déu-vos-guard que ho fossin, garantia de convivència. Totes les persones, totes sense excepció, estan marcades per la possibilitat d’equivocar-se. I l’Església Catòlica i el mateix evangeli ho reconeixen. Però una circumstància és la capacitat d’error i l’altra que els principis del catolicisme esdevinguin excloents pel color polític. Amb l’evangeli a la mà, Catalunya amb tota legalitat i licitud pot treballar per assolir la seva independència, que és un dret natural i no hi ha cap religió que aquest dret el pugui eradicar. I la religió que ho fa s’auto eradica ella mateixa.