VULL ENTENDRE EL RESULTAT DE LES VOTACIONS MUNICIPALS CATALANES

L’article 140 de l’actual Constitució espanyola diu:”Els regidors seran escollits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, i secret, en la forma establerta per la llei. Els batlles seran elegits pels regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en que sigui procedent el règim de consell obert”.

Els vots del veïns tenen un missatge molt clar: escollir els regidors. En la majoria d’ajuntaments la presència de regidors és proporcional al nombre de vots aconseguits per cada candidatura. I els regidors que entrin a formar part de l’Ajuntament escolliran l’alcalde, que d’acord amb la Constitució no necessàriament ha de ser el cap de llista. En una majoria absoluta no hi ha cap dubte que l’alcalde sortirà d’un dels seus membres, que normalment serà el cap de llista. Però quan no hi ha majories absolutes l’elecció la fan els regidors d’acord amb el seu criteri. Apel·lar a la llista més votada, pot ser un criteri acceptable però no indispensable. Com se’n parla tant i el PP se sent tan maltractat, parem esment en el resultat de les votacions del municipi de Badalona. Els cens  era de 156.189 electors. Exerciren el dret de vot: 89.851. S’abstingueren: 66.338 ciutadans. Vots vàlids per formar el consistori: 86.734. Vots a partits que no aconseguiren acta de regidor: 1467. Vots en blanc: 1.198 i nuls 513. Nombre de regidors dels partits validats: PP  (10), Badalona en comú (5), PSC-CD (4), ERC-Av (3), Ciu (2),ICV-EUA (2), C’s (1). Vots del PP 30.559. Vots dels altres partits: 57.742. Si als vots de la resta de partits i afegim les abstencions, els  vots en blanc i nuls tindrem el nombre de badalonins amb dret a vot que no preferien el PP: 124.080 ciutadans que no volien la continuïtat de l’alcaldia i amb aquests números a la mà i l’article de la Constitució, per a mi és prou clar el dret dels partits que sumant superaren a la candidatura més votada. En certa manera s’ha fet d’una forma més democràtica escoltant més la veu del poble.

Sembla ser que no és l’únic municipi en que aquesta circumstància fa història d’una forma directa. M’agradaria que a la capìtal catalana s’actués de la mateixa manera. Poc a poquet la veu del poble es fa escoltar. I aquesta és la por dels grans partits que veuen  perillar la seva situació privilegiada i va sent hora que també el poder sigui coherent amb l’atemporalitat del ser humà i actuï en conseqüència. El canvi d’etapa històrica està en camí i el model social radicarà en els pobles lliures i no en els estats conglomerats de pobles assolits per la força de les armes majoritàriament i aquesta situació la volien institucionalitzar amb la seva concepció de la democràcia. Les votacions municipals 2015 no només són un avís sinó un missatge clar de futur. I penso que aquest concepte Catalunya el té molt clar.