.Llegir la premsa, escoltar els mitjans audiovisuals, seguir les xarxes és un exercici descoratjador, no pel dret d’opinió de les
persones que mereixen tot el meu respecte, sinó per la presència de nous
salvadors de la pàtria i nous messies constructors de convivència. Quan escolto
les declaracions de líders que de demòcrates només en tenen el nom però el que
veritablement fan és manifestar el seu temperament dogmàtic em sento manipulat.
La llei és inamovible. Des de quan? I ho proclamen perquè la veritat només la
tenen ells. Una postura d’una irresponsable manca de respecte envers la
persona. Obliden que ells també són ciutadans i cal que tinguin cura del seu
llenguatge quan la manera de com es refereixen a la ciutadania dóna la
impressió que sigui una classe social inferior. I la Constitució que diuen
estimar tant afirma que la legitimitat democràtica l’atorguen els ciutadans.
Seria bo que els polítics democràticament escollits a l’hora, per exemple d’assignar-se
el seu sou, consideressin que els seus superiors són les persones del poble, la
majoria amb sous de misèria. Per què no donen exemple i d’acord amb la
Constitució no pensen primer en els seus superiors i no declarar-se ells econòmicament
superiors. Les declaracions de la classe política van plenes de contradiccions també
anticonstitucionals. Només cal una ullada a les injustes diferències socials.
No hi ha cap estat en tot el món que tingui el coratge d’enfrontar-s’hi. I ho
tenen a les seves mans. Només fent veritablement de polítics. Però no, volen
construir la societat d’acord amb la seva manera de pensar. I el resultat? L’actual
situació mundial és prou clara, evident i acusadora. Les grans injustícies
socials del nostre temps són una demostració prou evident de la necessitat d’un
reciclatge a tots nivells. I el primer, la formació integral del ser humà. La
persona ha de passar de ser una moneda de canvi, a ser el centre organitzador
de la convivència mundial. Sense una consciència d’allò que representa ser
persona, les injustícies socials continuaran. Sortadament, al llarg de la
història han existit pensadors que han sembrat les llavors d’una bona convivència.
Però no se’ls hi ha fet cas, tot el contrari, s’ha distorsionat i manipulat el
seu missatge. I no hem d’anar pas gaire lluny en el temps. Podem recordar
alguns noms. L’Hinduisme, Confuci, Plató, Aristòtil, Ciceró, l’Evangeli de
Jesucrist, Gandhi, Luter King, i moviments actuals que lluiten contra la
pobresa. Però els polítics no obren els ulls. Més ben dit, sí els obren, per
manipular les doctrines socials. No m’he amagat mai d’afirmar, per exemple, que
si Stalin i Franco haguessin intercanviar llurs estats, la història hauria
estat la mateixa. El primer manipulava la filosofia de Marx i Hegel i el segon,
l’evangeli. Si de veritat els nous Messies de la pell de brau ho fossin de
veritat, no tindria cap por sobre l’evolució de la història. Però al meu
entendre, no ho són, i la integritat de la persona continuarà en la picota del
poder. Un exemple, els nous Messies d’Espanya sense excepcions no consideren el
dret a decidir i el respecte de molts ciutadans que defensen el seu dret natural
d’auto-gestionar-se. Quan a un nombre molt considerable de persones se’ls hi
nega l’exercici de la seva llibertat, no és cap barbaritat pensar pobra resta
de ciutadans. Ens manquen verdaders Messies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada