El clam d’independència ha de ressonar en tota la pell de brau

Espanya és un conjunt de pobles reunificats d’una manera absolutista al llarg de la història. Els romans quan van arribar a la península ibèrica van distingir clarament una dualitat: hispania i la terraconense. I aquesta dualitat encara perdura malgrat que poders sobrevinguts amb la força de les armes intentin ofegar-la sota la pell d’ovella de la democràcia. Lluny de mi negar el progrés dels diferents pobles de la Península Ibèrica, ans el contrari, defensar els seus drets de ser. La democràcia espanyola pateix la imposició de la política expansionista de Castella, unificadora. La base de l’expansió podien ser les armes, els casaments o tractats internacionals, però sempre amb un poder absolut de ma ferma. Però aquesta filosofia al segle XXI no és vigent, malgrat alguna nació encara s’hi aixoplugui, com Espanya, per exemple. El clam independentista es fa sentir arreu del planeta i el de Catalunya és un dels més ferms i democràtics amb el somriure als llavis. I a les armes aquesta actitud les posa nervioses. Sortosament l’oportunitat és clara i com el corn dels antics lluitadors, el de la democràcia sona fort. I sona fort a Espanya que fa tots els esforços per ofegar-lo. Però és un so net i clar, just i democràtic i d’acord amb la filosofia del procés de la configuració de pobles del segle XXI. Un procés que té un enemic molt poderós en el negoci de les armes que manté les guerres a Orient per imposar a Occident el seu poder basat en el perill jidhaista. Per una banda és fa negoci i per altra s’apaga la veu del poble en defensa dels seus drets. Però els pobles també desperten i són conscients de la seva realitat i s’aixequen amb l’ajuda de la democràcia per fer sentir la seva veu. I Catalunya té una altra oportunitat d’or per defensar el seu dret a la independència. El vot del 20 de desembre a Catalunya ha d’esdevenir un clam de llibertat per despertar les consciències adormides dels de fora i dels de dins. Adormides per entendre els drets dels altres i despertes per continuar sent dominadores contra la voluntat popular. I digui el que digui el govern de torn, Catalunya té dret de defensar la seva independència fins i tot amb la Constitució a la mà, complint la llei. El vot català del dia 20 de desembre serà a favor de la independència si els manifestants dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015 són fidels a les seves paraules i voluntaris abrandats en la defensa d’una Catalunya, nou estat europeu. I aquest clam ha d’imposar la seva voluntat als polítics en majoria del Parlament Català. El 20 de desembre Catalunya nou restat europeu.