Som la solució. Fem fora a Rajoy

Amics socialistes del PSOE i del PSC amb tota sinceritat i amb dolor els cartells de campanya electoral del 20 de desembre són una invitació a llençar les vostres butlletes a la paperera. Si una pèssima impressió em fa la pancarta catalana, no tinc qualificatiu per a la castellana, que em repugna. Com pot dir un partit que és la solució d’Espanya i en el mateix cartell amb un llenguatge que per ell mateix respira odi i venjança, “echemos a Rajoy”?  Manifestament prepotent i orgullós. No comprenc com es pot dir que són la solució quan la dolenta situació econòmica és resultat de trenta anys i escaig de govern alternat entre el PSOE i el PP. No han estat uns anys de bona política perquè la imatge d’Espanya que es contempla als nostres dies és una indignitat perquè la diferència de classes encara és més injusta amb pobreses màximes i riqueses injuriants. Una dita castellana diu que “cuando el río suena, agua lleva” i el riu de les xarxes socials van plens dels guanys milionaris de polítics en el poder, que una vegada retirats cobren sous en un any que un treballador no guanya en tota la seva vida. I n’hi ha de socialistes i com exemple Felipe Gonzàlez, com  ho palesa el ritme de vida que porta i es manifesta en revistes del cor. Però no és ell sol. Com pot dir un partit que té la solució dels actuals problemes d’Espanya, si en part són resultat de la seva política quan estava en el poder. Com pot dir que “somos la solución” quan no fa massa anys no volien sentir ni parlar d’una Espanya federal quan el socialistes catalans ho proposaven i ara s’omplen la boca dient que el federalisme és la solució. Com voleu convèncer la gent de doctrina neta i justa i política per a les persones, quan dissortadament no teniu les mans netes, recordeu els Gal i les complicitats de corrupció. És molt fàcil parlar de bones intencions però no s’aporten programes convincents i creïblement operatius. L’alternança en el poder aquesta vegada passarà de llarg. I em sap greu pel PSC, pel PSC català, no pel espanyolitzat dels caps de llista actuals. Ningú m’ha de convèncer de la bondat de molts socialistes, alguns amics meus, però les cúpules els hi fan mal a ells com a persones i també com a socialistes. No sóc cap historiador del socialisme però em voleu dir si la cara del socialisme és la mateixa d’aquells defensors que s’hi jugaven la vida fa més de cent anys? Dissortadament per a massa gent el socialisme actual és una feina per fer diners. És molt greu, però son massa els indicis que ho denuncien. I és una llàstima perquè ofeguen als bons, als que verdaderament treballen per les persones per a una convivència digna, justa i verdadera. I aquest no és el missatge de les pancartes penjades als carrers de la meva ciutat.