He decidit votar el diumenge dia 20

Durant els darrers dies el dubte plana sobre la meva ment. És veritat que he defensat sempre la necessitat del vot, però darrerament havia començat a dubtar-ne. Finalment he continuat amb el pensament primer. Mentre siguem políticament espanyols tenim dret, perquè la Constitució el reconeix, de votar en consciència encara que sigui per separar-nos d’Espanya. I amb la legalitat vigent votaré el dret de Catalunya de ser independent. I no vulnero la Constitució. En una democràcia les lleis no poden ser mai absolutistes i dictatorials. I aquesta és la condició que amb el seu NO el president del govern li reconeix a la Constitució Espanyola. I aquesta circumstància antidemocràtica la pot convertir en il·legal. I algun remordiment deu turmentar la ment del Senyor Rajoy quan darrerament afirma que ell està obert al diàleg. Però amb trampa. I aquesta trampa li treu credibilitat a la llei espanyola. Que el President del Govern té dret a defensar la unitat de la nació que ha heretat ningú li nega perquè és el seu deure. Però en aquesta defensa té també el deure d’escoltar i particularment quan la veu és la d’un poble important de l’estat. Si filem prim també podem dir-li que ell no és legalment el president de tots els espanyols perquè no l’han votat tots sinó una part important i els que no l’han votat també són sobirans. El vot d’un poble sobirà no ha de dir sempre que sí a tot i el procés de la història de tots els temps indica que és canviant i l’estat que ahir era un, demà s’ha convertit en dos. Emparar-se en la globalització és un parany i una demagògia perquè globalitzar no significa unificar sinó actuar conjuntament pobles que són diferents i el fet de caminar junts no vol dir renunciar als drets propis sinó treballar per la convivència mundial en pau. La unificació, emparada en la globalització, no ha estat mai instrument pacificador en el milers d’anys de la història humana. L’Europa ho va intentar amb el mecenatge del Vaticà i fracassà i si Europa continua sense reconèixer la llibertat dels pobles com Irlanda, Catalunya, Euskadi, Galitzia i altres desembocarà en un  altre fracàs històric. L’Europa dels pobles és el futur i el progrés, l’Europa dels estats és el fracàs i les diferències socials injustes. És per coherència amb aquest pensament que el dia 20 votaré per un partit que defensi la independència de Catalunya.