La meva lectura de les votacions del 20D

El mapa dissenyat pels resultats de les votacions del 20D és un mapa verdaderament apassionant perquè esdevé un seriós examen de la qualitat i dignitat de la classe política de la pell de brau. És el començament de les respostes de la societat civil a la manipulació de la llei electoral en allò que fa referència als espais publicitaris dels partits polítics. Uns espais que marginen, afavoreixen als que manen i perjudiquen als més febles. Uns espais en els que s’hi endevina el poder del diner en els moviments de cada partit. En la cursa política tots els partits se suposa que surten de zero, o al menys hauria de ser i tots gaudeixen de les mateixes possibilitats. Però no és així. És veritat que en curses atlètiques i de motos i cotxes els que han assolit millors resultats surten davant en distàncies llargues, no en les curtes, i la sorpresa salta moltes vegades. Però en política beneïda per la Constitució no es dóna cap opció a la sorpresa. Però sovint hi fa acte de presència. I el 20D ha estat sorprenent. I el primer moviment polític escoltarà la veu popular? Segurament, no. Ja ho han manifestat els grans. És molt difícil formar govern amb aquests resultats, diuen. I la voluntat popular que s’ha expressat amb el seu vot sembla ser que no la saben llegir. La correlació de vots beneeix una lectura molt esperançadora per a Catalunya i les altres nacions de l’Estat Espanyol. Els vots emesos han estat 25.261.552 que suposa el 73,2% dels espanyols amb dret a vot. D’aquests vots gairebé una tercera part han donat suport al dret a decidir amb un nombre de vots superior als del PP. És una referència que el populars i els analistes polítics no poden oblidar. I amb la Constitució a la mà tots aquests votants són sobirans i tenen tot el dret a ser escoltats i respectats. No sóc cap expert constitucionalista però tan sobirà és l’espanyol que ha votat al PP, com aquell que ho ha fet pel PESOE i també els que han omplert les butlletes d’ERC i de Bildu. Tots presentaven el seu DNI. Amb quina responsabilitat es pot negar el dret a la sobirania als votants pel dret a decidir. No són només els catalans. D’aquests vuit milions n’hi ha al menys sis que són d’altres regions de la pell de brau. I llegint aquests vots hi ha un partit amb una representació considerable al Congrés. Senyors del Partit PP qui trenca Espanya? I una advertència, en aquests 8 milions no s’hi compten els 5 milions i escaig del PSOE que es declaren federalistes. Amb aquesta votació la nació espanyola espera la resposta adequada de la classe política. Una resposta impossible de donar sense desterrar les causes de la corrupció operant. És obi que una llei que no permet una lectura clara de la voluntat popular, no és democràtica i frega la corrupció. Una lectura equànime, justa i autèntica dels resultats del 20D, demana lectors capacitats i bons lectors. Quina nota es mereixen els destinataris d’aquests resultats electorals. Dubto que rebin l’aprovat dels ciutadans.