Per un món en pau, Catalunya independent

La convivència en pau mundial és impossible sense un reconeixement i un respecte de tots els pobles del planeta. Les diferències no són la base de la discòrdia sinó la raó d’una programació intel·ligent per a la dignitat de tots els mortals. I és precisament allò que la política mundial oblida i no li interessa perquè la política és domini, no convivència. I un exemple prou clar el tenim en la trobada a París de les grans potències per parlar del canvi climàtic. Un problema que no s’hauria produït si la política no hagués oblidat que és servei, no domini. I precisament a París les petites regions d’Europa han arribat a acords positius que els grans no aconseguiran mai. És un exemple de la diferent manera d’actuar dels petits, en positiu, i dels grans, en negatiu. I és inconcebible aquest comportament quan el problema encara s’agreuja més com si la natura fes distincions entre rics i pobres. És ben veritat l’adagi castellà de “la avarícia rompe el saco”. A quest comportament polític abassegador fa mal en tots els terrenys. I fa mal perquè el concepte, que tan l’ hi agrada a la política dels grans, de globalitat és un concepte manipulat i manipulador perquè obliden per interessos que la centralitat del globalisme rau en la integritat de la persona i en el món actual la centralitat la té el diner, no la persona. I mentre la mentalitat sigui aquesta la convivència continuarà sent una quimera. Per lluitar contra aquesta realitat cal començar per donar la independència als pobles perquè és més fàcil la intel·ligència i l’assoliment d’acords positius. I ho és perquè són més propers a les persones i els hi és més fàcil escoltar-les i dialogar-hi. Perquè el poble té dret a participar en l’organització de la seva vida i de la seva convivència no només votant periòdicament. I aquesta necessitat es fa més urgent tenint en compte com les majories manipulen els vots de les persones. Cal un reciclatge imprescindible per urgent i el primer pas rau en el reconeixement dels drets de cada persona i de com les persones volen organitzar la seva convivència. I a partir del dret personal i col·lectiu defenso la necessitat de reconèixer els drets dels pobles, la seva llibertat i la seva independència. I és per aquesta raó que el dia 20 de desembre és necessari que el vot dels catalans sigui un clam independentista. Estic convençut que la consciència dels catalans de les grans manifestacions independentistes continuarà viva el 20D.