Quan els polítics desencisen...

Quin risc corre la independència de Catalunya? Senzillament el risc de marginar la democràcia. La defensa dels programes de cada partit és un dret, però per damunt d’aquest hi ha el dret de la veu del poble. La vulneració d’aquest dret rep massa sovint la benedicció del poder polític a tots nivells. Penso modestament que darrerament a Catalunya tots els partits, els unionistes i els independentistes l’han marginat. Els primers posant la llei davant dels actors de la democràcia que són els ciutadans i els independentistes per donar prioritats al subjecte per davant de l’objectiu. Sincerament penso que tant La Cup com Junts pel Si, han obviat massa la ciutadania. Els polítics són responsables de la vida democràtica, no en són els creadors. Els creadors, que són els ciutadans, responsabilitzen els polítics del correcte funcionament democràtic i aquest deixa de ser-ho quan segons objectius prenen la capdavantera al poble que és llei. Penso que la voluntat popular alegrement acceptada, ha estat mal interpretada i pitjor escoltada i difícilment practicada. La prioritat era i és la independència de Catalunya i em sap molt greu que per culpa del partit que vaig votar i estic disposat donar-li una altra vegada el meu vot, també hi tingui greus responsabilitats. I és greu quan la raó bàsica recaigui sobre qui ha de ser el president de la Generalitat en la transició, uns per imposar un nom i els altres per no acceptar-lo. Han consultat de la voluntat del poble o pensen que l’expressió popular no és prou potent? 62 diputats davant 10 és una expressió prou significativa. Però també ho és que 10, per voluntat popular, puguin fer valer el seu projecte. Francament la incapacitat de superar aquest escull em preocupa força sobre la qualitat política dels votats per la ciutadania. No em causa cap por el fet de voler arribar a la independència amb un treball modèlic democràticament, però el temps de l’ajornament de la formació de govern, indispensable pel procés, és un avís prou important de l’existència de mancances per ambdues parts. Mancances que són ben rebudes i aprofitades per l’oposició que de fer demagògia en sap un pou. Em pregunto, com ha d’actuar la societat civil davant d’aquesta actuació dels polítics. La resposta democràtica no ha d’arribar mai a unes altres votacions, sinó al compliment exacte de la voluntat popular. I aquesta voluntat ha de sentir-se valorada pels polítics independentistes, majoria absoluta, en el Parlament Català. I se li ha de donar el valor i la força que té davant la filosofia de la democràcia europea. Junts pel Si i CUP escolteu la veu del poble, veu superior a la dels vostres seguidors, si de veritat, vull pensar que sí, voleu una Catalunya independent.