Quan la democràcia serà un verdader model de convivència?

Només la cultura esdevinguda essencial en la integritat del ser humà farà possible la verdadera democràcia. Per què són les persones les responsables de fer-la possible i en l’actualitat el desgavell de convivència és la demostració de l’extensió de la inculturalitat. Una persona no és molt culta i sàvia perquè té molts coneixements. La cultura i la saviesa palesen la qualitat de la integritat del ser humà. El respecte a la vida i a l’altre n’és termòmetre. I el model democràtic actual, que es basa en la llibertat de votar i desprès a creure cegament, és un pur miratge. La primera condició d’una bona formació humana rau en el fet de ser persona equilibrada física i psíquicament. I aquesta lliçó no la contempla el sistema educatiu espanyol abocat a un pla d’estudis que converteix l’aprenent a ser persona en una calaixera de compartiments estanc plens de molts coneixements però amb la mancança de saber-ne fer l’us corresponent. I una col·lectivitat humanament desequilibrada per culpa d’una formació poc racional mai aconseguirà viure de veritat democràticament. La situació actual en la que es troba Catalunya és un massa clar argument a favor de la  meva filosofia. I ho és perquè la democràcia espanyola no respecta la singularitat dels pobles de la pell brau convertint la nació en un estat absolutista. La Constitució, tal com està redactada, no és una garantia democràtica perquè el govern espanyol amb la Constitució a la mà no respecta les peculiaritats de les persones obligant-les a totes a respirar amb el mateix pulmó constitucional que impedeix un correcte funcionament dels cors. El problema no està en la reforma de la Constitució, s’hauria de fer nova de d’alt a baix, sinó en la formació integral de tots els ciutadans de la península ibèrica, en el reconeixement de tots els drets fruit de les diferències i en el respecte a la seva història peculiar. I això no es respecta. I és precisament això el que necessita Catalunya per conviure democràticament en convivència amb tots els pobles d’Espanya i del món. La llibertat i el dret a decidir són dos drets naturals que cap llei humana pot prohibir. I és precisament el dret natural la base de la llibertat dels pobles. Un exercici corrupte de les llibertats i dels drets mena els pobles a l’egoisme polític i fanatisme religiós. I aquest exercici legitima la presència de la injustícia social. Si es vol desterrar del món les injustícies, el primer pas és reconèixer la llibertat dels pobles. Catalunya és un poble i exigeix els seus drets. Per defensar-ho amb més força i raó és necessari que el dia 20 D, els catalans votem per la llibertat i la independència de Catalunya i allarguem la mà als altres pobles de la pell de brau que ho desitgin.