Gràcies, Sr. Ministre, per fer-nos més independents

En la vida hi ha paraules que fan més mal que un cop de roc. Les amenaces amb pell d’ovella d’una intervenció policíaca poden ser, emprant conceptes vostres, més estúpides que una desfilada pels carrers centrals, de la Guàrdia Civil. I allò que és mes greu rau en el fet que aquestes amenaces estan sancionades per les lleis europees que Espanya ha de complir. I no s’hi val el subterfugi d’emprar la policia judicial i no l’exèrcit per dissimular la il·legalitat davant els tribunals europeus. L’atac a la democràcia és atac tant si es fa actuar la guàrdia civil com l’exèrcit. Però en el seu cas, Senyor Ministre, hi ha una altra llei que l’obliga greument perquè els deures polítics no l’eximeixen dels deures religiosos catòlics, un dels quals és el respecte a la llibertat, que Déu respecta castigant el mal però no esclavitzant. I la llibertat de les persones, si és una col·lectivitat segueix sent personal, és un dret natural i religiós i emprar la força per impedir-ho, catòlicament parlant, Sr. Ministre, és un pecat mortal del que el seu àngel li exigirà demanar perdó.

I no em digui que no es pot barrejar política i religió però aquesta referència no eximeix del compliment de l’una i de l’altra. Sí, Sr. Ministre, l’una i l’altra li exigeixen el respecte a la llibertat de les persones, també la Constitució amb el reforç de les lleis europees. La defensa d’un territori no és motiu per esclavitzar les persones que l’habiten. La justícia, la credibilitat també l’ha de merèixer per poder ser efectiva. Una justícia, que condemna a una persona morta fa uns anys a publicar la sentència en la seva xarxa, quina credibilitat mereix? No és cap invent de mala llet, és una pura realitat. S’ha condemnat a Pepe Rubianes. I si al costat de fets incomprensibles què em diu dels incompliments de l’estat espanyol de les sentències d’Europa? Sr. Ministre per exigir compliments, primer s’ha de donar exemple, perquè l’estat, i les persones que el configuren, també està obligat a complir-les. Però al problema legal cal afegir-hi l’històric. A Catalunya se li va prendre el territori amb la força de les armes de Felip V amb el greuge d’una persecució escandalosa als ciutadans com el fet d’obligar a les mestresses de casa a tenir lligats amb cadenes els ganivets de tallar el pa i la carn. Una ignomínia i un detall més de l’odi. I Catalunya té tot el dret de recuperar el seu territori arrabassat per la força de les armes. La democràcia espanyola amb la seva Constitució no pot justificar mai aquest fet històric que no atorga drets si no que els roba. La llei, la democràcia, la història i la religió estant al costat del poble  català. Sr. Ministre la història, amb guerres o sense, sempre ha donat la victòria final a la voluntat del poble. És més democràtic Sr. Ministre el diàleg racional i intel·ligent que la força de la llei si és que la té. Catalunya ha reclamat en diferents moments històrics  recuperar els seus i al segle XXI el procés de la història dóna la raó a Catalunya. Sr. Ministre el sisè manament de la llei de Déu, en el que dieu que creieu, diu no aixecaràs falsos testimonis, ni mentiràs. Les darreres informacions de premsa denuncien el vostre incompliment. La independència de Catalunya, Sr. Ministre, vos no la podeu deixar al marge de la religió. La religió ens alliçona com ser amics des de la independència i la llibertat. Jo vull practicar aquesta lliçó, i vos?