2017, un any transcendent per Catalunya

M’ho diu el cor, no sóc cap especialista en política però el camí de la independència, encara que ple d’entrebancs, el veig clar i com la voluntat d’un poble es fa més forta i decidida amb els problemes. És veritat que el factor humà és massa sovint desconcertant però precisament aquesta capacitat de distreure és la mateixa que pot convèncer. I estic convençut que sense una argumentació basada en les paraules es pot arribar lluny perquè hi ha un altre convenciment que es fonamenta en la mirada observadora i crea el desig d’imitació. I alló que és bo, sempre és imitable. Imitar no és mirar enrere, tot el contrari voler superar i per superar s’ha d’avançar. Catalunya, certament té un enrere per argument, però aquest argument d’ahir esdevé l’empenta per voler ser demà. Un poble independent és sempre millor que un poble sotmès. La intel·ligència catalana ho entèn perfectament i entèn també que el voler ser lliure no ha de comportar l’empitjorament del poble del que et separes, tot el contrari. Catalunya independent d’Espanya pot esdevenir, si els espanyols ho volen, una etapa nova de la seva història que millori el passat. Per aquesta raó Catalunya vol la independència. És veritat que viure conjuntats pot ser un bé, encara que sempre comporta la necessitat de diàlegs que no sempre és profitós. El diàleg també és factible desde la diferència, però aleshores per esdevenir un pas endavant, la capacitat creativa d’ambdós pobles demostrarà com l’avenç té el camí més lluminós per què la pedra de la dependència no hi posa obstacles. Intueixo que ha de ser Catalunya amb la seva intel·ligència i capacitat creativa qui convencerà Espanya, no només amb paraules, sinò també amb fets, la bondat de la separació, que no és una sedició sinò la recuperació d’uns drets. I si la paraula recuperació té per algú un regust negatiu, la substituim per assoliment d’acord amb el procès de la història.I estic convençut que aquest pas de la independència de Catalunya, ja té data, any 2017. I es produirà per respecte a les persones, que la naturalesa per raons de la seva essència, ha portat al món totes diferents, cap d’igual, però totes amb un sentit de convivència, convivència que comparteixen per simpaties socials que esdevene històriques. La pell de brau és un exemple de diferències però no és un bon exemple de com les diferències s’organitzen raonadament. Les raons argumentals de la intel·ligència són apartades per raons argumentals de la força per assolir el poder. I Catalunya està en el camí per assolir històricament amb la raó de la intel·ligència manifestada amb paraules la seva llibertat i esdevenir un nou estat europeu independent. En una paraula, el millor model de convivència és aquell que es programa amb la cultura. L’any 2017 serà  fita histórica.