Els fets posen en dubte la política constitucional del PP

Sovint s’oblida que la política l’han creada les persones i per aquesta circumstància, com les persones, és efímera i perfectible i coherentment mai les seves decissions poden gaudir d’un poder absolut. Però sembla ser que a la pell de brau la Constitució no és obra dels humans sinó un llegat històric d’uns déus del temps. Però les errades obren els ulls i fan tocar de peus a terra. El Govern del PP, en el poder, li dóna a la Constitució aquella licitud que han de corroborar els fets, fets que el poder dóna per definitius però que una part de la societat no comparteix. Però mira per on, la realitat obliga. Abans de continuar, copio el paràgraf 1 de l’article 8 de la Constitució: “Les forces armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional”. Malgrat que el text en el seu conjunt no em plau, ni em satisfà, en el context del meu article el considero força definitiu. La sentència del tribunal referent a l’accident aeri en el que van morir un nombre considerable de soldats acusant al ministre de defensa, que era el PP, em porta a pensar que si la vida dels responsables de garantir la sobirania, que la formen els ciutadans, per ineficàcia política els fets els portaren a la mort, no és estrany, que els protegits per l’exèrcxit segons l’Article 8, es considerin desprotegits per la llei en el compliment dels seus drets naturals de subsistència. I aquest fet fou un atac directe a la Constitució que va merèixer ser guardonat amb una important embaixada. És per pensar, Srs. del PP, si mereixeu estar en el govern. És curiós, per una banda guardoneu a un culpable d’un accident que podia haver-se evitat, mentre per l’altra judicialitzeu els polítics catalans que escolten la veu, que l’exèrcit ha de protegir perquè són sobirans. Ho demostra el DNI que porten a la butxaca, de moment, encara que molts el desitgem canviar pel d’una Catalunya Independent. És curiosa aquesata manera de complir la Constitució, Srs. del PP. La política ha de tenir cura del present, per prevenir el futur i no caure en les errades del passat. I el present són els ciutadans, que és alló que menys preocupa al poder. Per què si de veritat preocupés el 0’25 % de l’augment de la pensió dels jubilats es mantindria també en la dels polítics que ha estat augmentada en un 1%, quatre vegades més. Una demostració més del incompliment de la Constitució menystenint els verdaders sobirans i guardonant els que són constitucionalment súbdits. Qui mereix millor sou, el súdit o el sobirà? No és aixó un incompliment de la Constitució? El tema dóna per molt. Aquest curiós joc manipulador per garantir el poder és la base de la corrupció histórica de milers d’anys que ha desembocat en la situació actual, per exemple de la guerra de l’EI. Sí, la política que divinitza el poderós ha portat a la greu situació actual. I l’accident de l’avió accidentat que transportava els militars a Espanya és un exemple més d’aquesta existent secular corrupció de la política. I com demostra aquest fet, la Constitució Espanyola no té prou poder per assolir una convivència en pau.