La Constitució és contrària a la independència de Catalunya?

Hem de partir de la base que les lleis són garantia de llibertat de les persones. I la Constitució no és cap excepció. El preàmbul, que recorda els principis bàsics en que es fonamenta, expressa que desitja “establir una societat democràtica avançada”. Qué és una societat democràtica avançada?  Aquella que és progressiva en l’assoliment d’un ordre social de convivència. Les persones se senten més respectades i integrades, en qualitat individual i col·lectiva. El progrès sempre ha de ser solidari. Deixa de ser-ho quan el domina la manipulació. En “una societat democràtica avançada” l’eix organitzatiu gira sempre al voltant de la llibertat. La libertat és aquella qualitat humana que defineix les diferències. I són precisament  les diferències la raó d’una filosofia de relacions humanes que estudiarà el model de societat més adient, creïble i just. La salvaguarda d’aquest model exigeix unes normes de comportament individual i social, que serán les lleis. L’article 10-1 de la Constitució ho expressa aixÍ:”La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i el drets dels altres són fonament de l’ordre social i de la pau social”. La dignitat de la persona. Quan una persona és veritablement digna? Quan és ella en tota la seva ingritat. I la integritat exigeix el dret a les seves capacitats físiques i psíquiques perquè el seu exercici esdevé la seva imatge. La imatge té uns drets socials que li permeten un desenvolupament peculiar i aquests drets socials els adquireix en el seu espai natural d’orígen. I una de les característiques de l’espai social d’orígen és l’idioma. El respecte a l’idioma propi és fonamental per les relacions amb altres persones d’orígens diferents amb idiomes diferents. Restringir la llengua d’orígen és una manera de manipular la personalitat amb imposicions forçades que creen sentiments contraris i marquen distàncies i absències. Aquests sentiments contraris, aquestes distàncies i absències desapareixen quan l’individu per voluntat pròpia i solidaritat vol relacionar-se amb l’exterior i la millor forma és coneixent els idiomes dels altres. Aleshores es produeix un enriquiment cultural per ambdues parts i una conivència desitjada, no imposada. Quan una llei imposa, no educa, és una llei asocial i contrària a la solidaritat humana. I en l’article 44-1 si llegeix:”Els poders públics promouran i tutelaran l’accès a la cultura, a la qual tothom té dret”. Només una interpretació personal: la cultura és una capacitat integradora del ser humà, és culte per naixement. Alló que cal és promure i tulelar el desenvolupament d’aquesta capacitat i una de les formes és l’adquisició de coneixements. No és promou la cultura no respectant la llengua d’orígen, s’hi actua en contra. I la Constitució confessa que la promourà. Si és veritat, ha de respectar les diferències i reconèixer el model de societat en el que té dret a viure. Negar la llibertat de decidir és anar contra la llei, no només la natural, sinò també contra la Constitució espanyola de l’any 1978.