El dret de Catalunya a ser poble i estat independent

La meva filosofia de la vida es fonamenta en dos suports, que crec imprescindibles: la política i la religió. Penso que sense elles la integritat del ser humà no és possible i per consequència la convivència universal. Dues personalitats com Salvador Paniker i el professor Jou m’hi han fet pensar amb la lectura dels seus llibres DIARIO DE OTOÑO i la POESIA DE L’INFINIT. El primer amb aquestes paraules amb que acaba el seu llibre:”En un solo trocito del cerebro humano hay más sinapsis –nexos entre neuronas – que estrellas tiene nuestra galaxia. Este cerebro es el soporte de nuestra inteligencia y está por ver lo que esta inteligencia puede hacer consigo misma. Está por ver, incluso, si la vida inteligente (humana o no humana) puede llegar a influir – tal como piensa David Deutsch- en la misma evolución del cosmos”. I David Jou ens parla de la importància d’un ser tan insignificant en relació amb l’univers i intel·ligentment tan poderós. Dues visions convergents de la realitat de l’ésser humà en la programació de la història. Un d’ells agnòstic amb matissos d’ateïsme i l’altre profundament religiós i catòlic. El meu pensament se centra en la integritat del ser humà des de les vessants d’ambós pensadors, indispensables, si de veritat es vol la pau universal. I precisament aquesta condició humana la considero reforçada des d’el missatge evangèlic, perquè el missatge hi és independentment de la historicitat de la seva figura central, Jesucrist. Llegia en els Fets dels Apóstols, en el moment l’ascensió al cel desprès de la resurrecció, aquestes paraules dels apóstols: “Senyor, és ara el temps en que restabliràs el regne a favor d’Israel?”. Tres anys d’adoctrinament, la mort i el triomf del seu mestre deixaren molt arrelada la idea de que Jesucrist era l’alliberador del poble d’Israel dominat per l’imperi romà. I mai, ni en el moment de la seva detenció, ni en la creu, Jesucrist va contradir aquesta idea. Per què la llibertat dels pobles és un dret natural indiscutible. Però el seu missatge que es bassava en una ralitat histórica, partia d’aquesta realitat, i anava molt més lluny. A la convivència universal, de la que la Comunitat Europea n’és una còpia imperfecta. I és una còpia imperfecta com ho demostra la seva política envers l’allau de persones que volen entrar a Europa i Europa els hi ho impedeix. Jesús no va negar el dret d’Israel a ser poble, tot el contrari els va enviar a alliçonar a les persones a ser íntegres, que aquesta és la primera condició per assolir el regne del cel a la terra i el regne definitiu desprès del temps. La identitat de les persones és la base per construir les col·lectivitats i aquesta condició Jesucrist, tal com ens expliquen els evangelis, la va respectar en la seva predicació,

en la creu i en el moment de la seva pujada al cel. I aquesta és la gran base i el meu millor argument perquè defenso el dret de Catalunya a ser independent i un estat europeu. Quan la política i la religió defensin de veritat els drets de les persones i les seves relacions, la pau universal serà una realitat. Mentre les persones rebin el tractament que reben en l’actualitat, la política será un menyspreu a la religió, la religió, enemiga de la política i la humanitat patirà les consequències que ja pateix i s’agreujaran. El camí de la veritat està en les paraules que defineixen l’esperit. Es pot ser religiós, agnóstic, ateu, indiferent, però si existeix l’esperit de pau i de l’integritat humana en justícia i veritat, la convivència universal será possible. Però dissortadament aquest horitzó és encara molt llunyà, no perquè no existeixi el missatge, sinò per què als poderosos aquest missatge ni els hi agrada, ni estan disposats a seguir-lo, encara que sovint es vesteixen amb pell d’ovella, enganyany i burlant-se de la gent.. En la veritat política, la independència de Catalunya es fonamenta en el missatge religiós i evangèlic de la integritat humana, que la política espanyola no respecta.