Mariano Rajoy, director d’orquestra

La cultura dels pobles i la general ha actuat sempre al llarg de la història de jutge imparcial de la política, ja sigui directament ja indirecta. Els seus missatges són molt clars malgrat les possibles subtileses. I en el camp de la cultura, la música hi desenvolupa un mestratge de catedràtic d’universitat. La la filosofia grega intuia la presència de la música en el desenvolupament dels pobles, com un pedagog que es movia en l’ambient social promocionant la seva formació i configuració. I en ple segle XXI continua la seva tasca. Avui, primer d’any 2017, he tingut l’oportunitat i el plaer de gaudir en la seva totalitat del Concert d’any nou de Viena. Sense ser un entès en temes musicals durant el llarg de tot el concert he anat elaborant el missatge personal que he estat capaç de fer meu. I a  fe que he arribat a unes conclusions directes de caire polític. La humanitat és música. Una música amb múltiples orquestres, que traslladades al camp de la política són els governs dels diferengts estats i la qualitat del concert es dedueix del gaudi que en fan els seus ciutadans. El Concert de Viena d’enguany m’ha ensenyat a traduir la pedagogia de la música en la qualitat del nivell de convivència. I aquesta conclusió l’he traslladada a la nació espanyola. L’orquestra és el Congrès i el govern de l’estat i el seu director, el president, el Sr. Mariano Rajoy. I valorant la ressonància que té en la societat, l’orquestra formada per tots els partits en representació parlamentària és molt feble i pobre musicalment. Poden intentar fer-nos creure que la pell de brau gaudeix d’una orquestra de gran nivell, però la música que escolta el poble i repercuteix en la seva vida, és deficitària, pobre i malaltisa. No tots els instruments afinen correctament com caldria i alguns desafinen per poca  categoria política. S’hi endevina una manca d’assajos correctament aconduits i uns instruments deficitaris que no són útils pel concert que cal interpretar. Sembla ser que els músics han errat la carrera i haurien de desenvolupar-se per altres camins. És possible que alguns músics desentonin en l’orquestra perquè tenen una altra formació i la música que toquen pertany a un altre model diferent. Obligar a formar part d’una orquestra en la que mai seran bons intèrprets per la música que se’ls imposa, palesa una pedagogia totalment equivocada perquè a cada músic cal situar-lo en l’orquestra on podrá desenvolupar tota la seva saviesa i demostrar la seva verdadera qualitat. La música és universal, però les orquestres són entitats diferenciades, que interpreten certament per a tothom, no existeix la gran orquestra mundial perquè és impossible. El concert de Viena m’ha demostrat la universalitat de la música, com universal és la humanitat, i m’ha informat de com la convivència humana troba en la música l’ambient indispensable per a la seva existència digna. I l’ambient el generen les orquestres i una orquestra sense una bona direcció no assolirà mai els objectius encomenats. Si la música no arriba com cal es deu a que l’orquestra no es prou bona o a que el seu director no és prou competent. I si és així cal el canvi o millorar la seva formació. Sr. Rajoy l’orquestra política d’Espanya desefina. No coneix les notes d’una convivència universal per a tothom.