La CUP, Santi Vidal i la cultura salvaguarda de la independència de Catalunya

La política de la CUP incomoda als partits unionistes. És lògic i normal i per assolir la independència de Catalunya un argument lògic. La presència de la CUP en la política catalana i de retruc en l’espanyola és un missatge de la història, que no per minoritari, deixi de ser transcendent. Per què ho és i amb la seva actuació ho demostra, conserva la seva identitat i fa honor a la història. No han estat mai les grans majories les iniciadores de les grans reformes de la convivència universal i quan volen imposar el seu criteri, les consequències esdevenen massa sovint guerres. I aquest és el perill de la victòria del nou president dels EEUU d’Amèrica. Per a molta gent és molt difícil entendre el poder de deu diputats condicionant-ne a seixanta dos. Les matemàtiques, a primer cop d’ull, donen més importància a la majoria. No sóc matemàtic, però per a mi és molt representatiu que el número “u” sigui tan poderós. La ciència ens ensenya a caminar i com s’han de conjugar les relacions. No sempre els raonaments de les majories són més convincents que els de les minories. I la història ens fa palès com el pensament d’una sola persona ha canviat el món. A vegades existeixen ideologies que amb la seva curta durada han obligat a canvis importants en la convivència humana. No entro en el camp de la religió, perquè la seva dimensió encara no està prou valorada. Les filosofies eixides del pensament d’una persona em demostren la tesi. Siguem honestos i reflexionem la incidència de la filosifia d’Engels en el model comunista, que majoritàriament ha donat impuls a les esquerres. En un altre camp no polític, el que ha suposat la filosofia de Freud en el món de la psicologia. I si entrem en el camp de la ciència mèdica, ens adonarem com en el tema dels descobriments, que afavoreixen a tota la humanitat, es deuen a individualitats molt significades. I per què, en un model democràtic, la ideología d’un partit minoritari no pot marcar la línea a seguir? Els grans avenços de la història es deuen a idees de ments privilegiades que han marcat el camí. No confonguem avenços positius amb avenços polítics que només afavoreixen al poder de l’ordre que sigui, polític, econòmic o religiós. I a  Catalunya una persona, que defensa la independència del seu país, des de la saviesa legal, se sent obviada per unes declaracions que objectivament eren un argument favorable al procès històric. Conec el tema per la premsa i em preocupa el tracte que ha rebut  Santi Vidal, un tracte en el que M adrid hi intueix passos enrere de l’independentisme. per l’existència de pensadors que han bastit la veritat de Catalunya, malgrat les greus dificultats en que s’ha trobat immersa. Ha arribat l’hora del triomf. Donem la mà als polítics que fant avançar el procès i procurem obrir els ulls dels que encegats no sabem llegir el capítol actual de la història. És molt significatiu que  una entitat cultural com Òmnium abanderi el procès. Senzillament perquè sense cultura no hi ha història justa i verdadera.

Penso honestament que el comportament de Santi Vidal mereix la solidaritat de tots els independentistes i la seva vàlua no pot ser oblidada perquè és molt necessària per l’exit del procès. La cultura catalana, modélica democràticament, amb la seva capacitat de raonament filsosòfic no pot deixar en la cuneta de la història valors tan significatius com la política de la CUP i la saviesa legal de Santi Vidal. Pertanyen al grup de les minories que fan progressar els pobles i amb ells la humanitat. Si repassem la cultura catalana ens adonarem que s’ha arribat al procès actual